Farts de tapes
Un diumenge de sobretaula, després que en un restaurant de platja ens haguessin pres el pèl i la cartera per quatre sardines escarransides i un parell de tapes insípides, em comentava una bona amiga i bona cuinera que això de les tapes començava a ser una enredada i es lamentava que costés tant trobar a les cartes algun dels plats dels nostres avis. En un principi les tapes eren petites racions que se servien abans d’un àpat per obrir la gana i, en canvi, han acabat essent plats i racions enganyoses que ara serveixen a qualsevol restaurant. Sembla que l’origen de les tapes l’hem d’anar a buscar a Andalusia en el segle XIX, quan es va crear el costum de servir talls de pa amb pernil al damunt per evitar que els insectes i la pols afectessin el pa, o probablement també per acompanyar la beguda i fer coixí, evitant que l’alcohol afectés massa d’hora els clients dels bars. El costum de la tapa ha transcendit el seu àmbit geogràfic per popularitzar-se a casa nostra, amb el perill de perdre la seva veritable essència i autenticitat i acabar sent una menja que res tingui a veure amb la idea original, fins al punt que el seu ús i abús no només ha desnaturalitzat el que era sinó que correm el perill d’enfitar-nos. Amb les tapes s’ha acabat produint un fenomen que ens ha afectat sense que ens n’adonem, en detriment de la bona cuina i de tradicions culinàries que valdria la pena haver conservat i que fan que, a casa nostra –deixant ja Barcelona com un cas perdut–, els turistes demanin tapes i preguntin per llocs de tapes i nosaltres ja les acceptem com una menja pròpia de la nostra cultura, oblidant que cada cop és més difícil trobar llocs on poder tastar pollastre amb escamarlans, bacallà amb samfaina, mandonguilles amb sípia, popets amb ceba, un bon rostit de conill i pollastre, o tots aquests plats que es cuinaven a les cases i que potser la majoria de gent jove desconeix o no ha tastat en sa vida. Adoptar altres costums culinaris és una cosa fantàstica perquè aporta varietat i riquesa, però estaria bé que els restaurants de casa tornessin als plats de tota la vida, amb innovacions o sense, i que no siguin tan simples les seves cartes, ni tan fàcil atipar els comensals a base de tapes a preu de plat sencer. Els turistes ja s’ho faran, però nosaltres ja n’estem farts.
