Encara no ho entenc

El columnista de vacances és un perill. Es deixa anar, perquè sap que no està sotmès a la regularitat dels escrits (és a dir: no està encadenat a opinar, descriure o pontificar a partir de la més estricta actualitat), però, al mateix temps, obre una carpeta on diu “Articles Possibles. Notes” en la qual col·loca apunts, retalls i fotografies que pensa que seran transcendentals quan torni, al cap d’un mes. Aquella carpeta es va engruixint de possibilitats que, a mesura que passa el temps, deixen de ser-ho i esdevenen brossa acumulada. El columnista, però, com que ha pensat que, tard o d’hora, aquells apunts acabarien tornant a la vida, sense respiració assistida, es resisteix abandonar-los en el no-res de les idees periclitades. A més, hi ha esmerçat esforços i lectures. Els ha vist en forma de columna, que és el que deia Pla quan tenia al davant un material d’aquest tipus: “Abans d’escriure, cal veure-ho en forma de columna.”

Exemples. Enxampen un lladre a Roma perquè s’entesta, en el lloc dels fets, a llegir un llibre que no pot deixar de llegir encara que corri el risc que l’enxampin. Troben l’escultura més antiga de dos humans fornicant. Troben les restes d’un neandertal amb síndrome de Down i arriben a la conclusió que la tribu el va acollir i el va cuidar. Elon Musk fa servir l’algoritme per atiar l’odi i espantar el personal. Albert Serra i la pel·lícula sobre toros i toreros. Duplantis salta 6,25 als Jocs Olímpics (rècord mundial) i em deixa en evidència: em pensava que només saltava per diners. Al cap de dues setmanes, fa 6,26 i guanya una pasta. No em puc treure del cap que Salvador Illa camina amb els aires d’un robot: em pensava que era un problema amb les americanes, però veig que també sembla un robot quan corre en calça curta. Els talibans prohibeixen les veus de les dones al carrer: no és solament un atemptat als drets humans, sinó a la biodiversitat sonora. No entenc encara quina gràcia té la copa de l’Amèrica.