Fot-li servei públic!

Pre­sen­ciem aquests dies els pri­mers epi­so­dis de la bata­lla entre La 1 i Ante­na3, entre La Revu­elta i El Hor­mi­guero, entre David Bron­cano i Pablo Motos. Espec­ta­cu­lar!, si els escol­tes a ells i als esco­la­nets. De puta pena, per poc que t’hi fixis amb una mica d’espe­rit lliure. El que ha que­dat clar de moment és allò que tan­tes vega­des repe­tia l’àvia Neus, que dos juga­ven i el tres va per­dre. El tres en aquest cas és Car­los Latre, que ja li han suspès el pro­grama a Tele­cinco perquè es que­dava a anys llum de les audiències que exhi­bei­xen els altres. David Bron­cano ja ha pas­sat un dia davant del fins ara into­ca­ble Pablo Motos, i l’espec­ta­cle pro­met. De bata­lles per l’audiència, n’hem vis­tes mol­tes, algu­nes de molt seri­o­ses, pro­fun­des i cons­truc­ti­ves. D’altres, la majo­ria, molt a la petar­re­llada, com els car­gols. D’aquesta, el que segu­ra­ment farà més escola és que no se n’ama­guen. Al con­trari. Un i altre, i els seus aju­dants, i fins i tot els seus con­vi­dats, fan conyeta contínua­ment amb que tot ple­gat no és res més que una guerra per l’audiència. De moment dimarts en varen enter­rar un al plató, en un taüt con­di­ci­o­nat, en què havia de pas­sar 48 hores. Veu­rem on arri­ba­ran! De fet se me’n fot! El que empre­nya és que, diguin el que diguin, això són altre cop les dues Espa­nyes, altre cop el PSOE i el PP. I el que empre­nya més és que en el cas de La 1, paguem vostè i jo, perquè diuen que és un ser­vei públic. Ser­vei públic! Té pebrots!