Cabassers, i no Cabacés

Ara que un cop de vent ha fet caure les línies elèctriques que travessen el Priorat i aquesta sembla que és la causa de l’incendi que des de dijous afecta els termes eixuts de Porrera i, sobretot, Cabassers (així, Cabassers), convé recordar que aquest poble arrossega un problema no resolt sobre la seva toponímia. Cabacés és el nom oficial, una grafia castellana imposada durant el franquisme que no es va voler canviar quan tocava, fa més de quatre dècades. Des de fa alguns anys, i gràcies a Carles Prats, promotor de la campanya Cabassers.org, s’insisteix a normalitzar el nom (que es pronuncia igual, amb la r muda) i complir així les lleis de política lingüística i de memòria històrica. Prats ja va publicar l’any 2002 un article a El Punt, Cabacés o Cabassers? Quin embolic!, en què lamentava que s’emprés la toponímia castellana, “com si allí l’opinió del Caudillo encara valgués alguna cosa”. Hi han hagut anades i vingudes per adoptar el nom català. La darrera, al juliol, quan l’Ajuntament, d’ERC, que es mira una mica de costat aquesta polèmica, va acceptar catalanitzar el nom, tot i que alguns dies després va dir que potser millor sotmetre-ho a la votació dels veïns. De moment, no s’ha fet cap pas. Al poble veí, que fins al maig es deia la Bisbal de Falset, sí que es va fer una consulta popular per desmarcar-se de Falset i aprovar un nom nou: La Bisbal de Montsant. Va acabar amb un empat: 78 veïns pel sí i 78 pel no, i va desempatar el vot de l’equip de govern. En el cas de Cabassers, però, no és un canvi de nom. Es tan senzill com posar el nom en la llengua que toca.