opinió
Esperança i alternativa
Som conscients que, des d’alguns àmbits, han volgut amarar la societat catalana d’una mena de nostàlgia políticament correcta amb l’objectiu que aquella gent que s’ha mobilitzat de diverses maneres a favor de la independència de Catalunya no miri al futur amb esperança. Els enyorats de l’oasi català o dels temps dels tripartits voldrien girar full per enviar a l’oblit la sacsejada d’il·lusió democràtica que l’independentisme va provocar.
Per aconseguir-ho s’hi han invertit molts esforços, des de la mofa, el menyspreu o directament la repressió, per intentar que el projecte de Junts no es consolidi. I per això hi ha qui malda per desactivar civilment i políticament el lideratge del president Puigdemont. Però a Junts som especialistes a trencar tots aquests pronòstics que, l’un darrere l’altre, han vaticinat la nostra fi i amb nosaltres la de la lluita per la plena llibertat del país. No tenen res a fer. Entestats a confondre els seus desitjos amb la realitat, continuen esperant que Junts es comporti com ells voldrien, per tornar a la comoditat d’uns vells temps, ja superats per una majoria que pot estar cansada, enfadada i preocupada pels nous reptes de la nostra societat, però que ja sap que no pot ni ha de confiar en les promeses que venen de Madrid, amplificades pels seus altaveus a casa nostra.
Aquesta majoria, però, sí que s’ha tornat molt exigent amb els polítics independentistes, com ho posa en evidència la seva elevada abstenció al llarg de tot aquest cicle electoral. No han deixat de creure en la independència però tampoc no són practicants d’una fe acrítica. Tot un signe de salut democràtica que ens ha d’obligar, als partits sobiranistes, i en especial als que tenim la responsabilitat de ser la força política de referència, a fer que aquesta majoria social recuperi la il·lusió malmesa després d’anys de repressió i divisió en el si del moviment independentista.
Aquesta és la raó de ser del congrés extraordinari que Junts celebrarà a finals d’octubre. Volem que esdevingui un punt d’inflexió per al moviment independentista i posar punt final a l’etapa marcada per la desorientació i la desconfiança. Volem enviar un missatge clar: ha arribat el moment d’avançar, de recuperar l’embranzida i l’esperança per convertir de nou la independència en una probabilitat certa. Per molt incòmode que això sigui per a tots aquells que ens voldrien muts i a la gàbia. Per molt que des d’arreu ens vulguin convèncer que tenir el president més espanyolista de la nostra història serà una oportunitat per avançar socialment i nacionalment.
Ho farem amb dos eixos principals. D’una banda, formulant una estratègia de futur per continuar aquest camí cap a la plenitud nacional. Una estratègia que torni a relligar el conjunt d’actors socials i polítics al voltant d’una proposta identificable, àmplia i sòlida. Una proposta que ens allunyi de lluites per l’hegemonia entre partits i ens acosti a l’única hegemonia desitjable: la del país i la seva plenitud. Una proposta que ens permeti reconnectar amb la gent més jove, que ara guarda com un record familiar les urnes de l’1 d’Octubre.
D’una altra banda, bastint una proposta política de país que afronti amb mentalitat d’estat tots aquells reptes que preocupen la nostra societat, com són el repte demogràfic i totes les seves derivades, l’accés a l’habitatge, la supervivència de la llengua catalana, els resultats del sistema educatiu, la millora de la qualitat de l’atenció sanitària, les infraestructures ferroviàries, la reducció de la pressió fiscal, la cohesió territorial, el canvi climàtic i els seus efectes i, de manera prioritària, la sobirania financera de Catalunya.
El país necessita esperança i una alternativa política sòlida. Esperança davant dels qui ens volen resignats en el paper de contribuents silents i solidaris que ens han assignat i alternativa política davant dels que ens volen sense ambició, com a actors secundaris al nostre propi país. I des de Junts ho farem possible.