La Sagi, una dona, moltes vides

Va ser a propòsit de la recerca sobre el vot femení als anys trenta del segle passat que la periodista banyolina d’aquest diari Gemma Busquets Ros va entrar en contacte amb el món d’Anna Maria Martínez Sagi, la Sagi, com va voler ser coneguda. Aquella recerca de la Gemma li va valer la II Beca Rahola i el descobriment d’un munt de dones regidores que aquell 2017 eren pràcticament desconegudes. D’aquella feina en van sortir moltes connexions que esperem que acabin essent publicades, com a assaig o com a novel·la. La Sagi va fascinar la Gemma, que s’ha especialitzar en el paper polític de les dones durant la República i la Guerra Civil i és autora de molts textos de divulgació de la memòria de les dones i també ha fet diverses conferències sobre la perspectiva de gènere, fet que li ha permès trobar personatges fascinants, com ho demostra el seu retrat literari sobre Emma de Miranda que li va valer el premi Recull. I un encàrrec de la Generalitat de Catalunya per a la col·lecció Persones Il·lustres li va permetre entrar en el món, o els mons, de la Sagi i escriure Una dona, moltes vides, que sortirà publicat ben aviat i que es presentarà a la Setmana del Llibre en Català.

De la Sagi s’ha escrit molt perquè va ser la primera dona directiva del FC Barcelona. I ho va ser però pocs mesos, perquè va entendre que la volíem com a dona a mostrar, però no per deixar-la treballar. Però en el llibre de la Gemma descobrim molts altres aspectes d’aquesta dona nascuda el 1907 en el si d’una família benestant barcelonina i que va morir gairebé amb 93 anys, el 2 de gener del 2000, en una residència de Santpedor. Va ser pionera en moltes coses. Com a esportista, va ser campiona en llançament de javelina i va practicar també el tennis i l’esquí. Va ser periodista destacada, publicant als principals diaris de Barcelona i Madrid. Va ser poeta i va publicar força poemaris en castellà des de Caminos (1929) fins a Laberinto de presencias (1969). Va ser feminista en moments complicats per mostrar altres sexualitats. Va tenir parelles femenines i masculines, aquestes en un desig sembla que mai complert de ser mare. Anarquista, va anar al front d’Aragó amb la Columna Durruti i en va fer moltes cròniques. Gemma Busquets ha trobat també que fou fotoperiodista de guerra, de les primeres.

Però, de ser coneguda i reconeguda, va haver de marxar a l’exili amb l’ensulsiada republicana. I allà va tenir moltes vides. Ella explica que va ser membre de la Resistència; que va conèixer Picasso i la Begum, la dona de l’Aga Khan III, a Canes, i va fer de professora universitària a Illinois. Ho va explicar a l’escriptor Juan Manuel de Prada, que la va descobrir com a poeta i la va tractar en els seus últims anys. D’allà en va sortir una novel·la, Las esquinas del aire, que sembla que ella va edulcorar i en part inventar. De Prada ha dedicat 20 anys a publicar la monumental biografia El derecho a soñar. I la Gemma, que ho explica, ens mostra qui va ser la Sagi, una pionera mitificada, però amb moltes vides amagades i que quan va tornar de l’exili es va trobar que se li tancaven moltes portes a causa d’un estat d’ànim que s’ha definit com a tòxic.