Cal tornar a fer la mili

A un històric sindicalista com Cándido Méndez, tant per la seva vessant com a secretari general de la UGT (1994-2016) com per la seva militància en el progressisme polític (PSOE), se li suposa una certa tendència o vocació a defensar el feble, els drets, les llibertats i el progrés social. Però o ho tenim mal entès o no entenem el mateix per feble, drets, llibertats o progrés. Només cal veure la deriva al·lucinant d’antics demòcrates com Felipe González, Alfonso Guerra, Enrique Múgica, Josep Borrell, Rosa Díez, José Bono i tants altres... Cosas veredes, amigo Sancho! El cas és que Cándido Méndez, quan no està pentinant el gat, escriu assajos i concedeix entrevistes advocant per recuperar el servei militar obligatori; sí, sí, la mili feliçment eliminada el segle passat durant el primer govern d’Aznar. I la raó és el millor de tot perquè es tractaria de reforçar la identitat nacional espanyola, que considera que s’està diluint, si no és que s’està perdent. Altre cop estem mal fixats; la identitat o el sentiment de pertinença no és una cosa que es construeixi compartint valors culturals, idioma, costums i tradicions comuns o generant cohesió al voltant d’una bona convivència, solidaritat, progrés, llibertat, justícia social, respecte a les minories o bon govern. No. Es tracta de fer la mili perquè algú amb galons i molta autoritat et sotmeti a uns quants mesos d’adreçador per comunicar-te, ordenar-te i si convé inocular-te la teva identitat nacional, no fos cas que la llibertat et privi de tenir-ne una, o pitjor, que te’n doni una altra de diferent. L’exministre Wert estaria orgullós de la iniciativa. I els joves, contents de no passar de l’escola a l’atur juvenil directament sense passar per la casella de sortida ni cobrar les 20.000 pessetes. Però seria més fàcil i barat incloure al calendari de vacunes una pastilleta de soma patriòtic i llestos. O reintroduir la Formación del Espíritu Nacional a l’ESO, els toros ( fiesta nacional) en horari infantil a totes les cadenes o la Carta de Ajuste amb imatges en bucle del A por ellos de l’1d’octubre de 2017. Ai, Cándido, Cándido... per què serà que ja no sorprèn que un progressista espanyol sigui tan reaccionari i tan statu quo i tan catalanòfob com per rebutjar l’amnistia o un finançament una mica més just per Catalunya.