De set en set
Conciliar amb el berenar
Al’escola del meu fill era habitual que s’hi quedessin a jugar una estona al pati en haver acabat les classes, amb el berenar a la mà i la pilota als peus. Una escena sorprenia llavors mares i pares, que era veure el berenar d’uns dels nens, germans d’origen centreeuropeu. En comptes de l’entrepà de rigor, o de les galetes, o de la magdalena comprada a correcuita al forn, aquests nens menjaven bastonets d’api i de pastanaga que els duien els pares en un tàper. Resultava xocant, un berenar més propi d’una amanida casolana. I sa, sens dubte. Em ve la imatge al cap quan llegeixo l’alerta d’un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya: el 80% dels infants fan un berenar poc saludable, i la qualitat empitjora com més grans es fan. El motiu és l’excés d’ultraprocessats i sucre, i sorprèn que en aquesta categoria entrin els entrepans. Però, és clar, si comprem un pa de dubtosa qualitat al súper i li entaforem un fuet, una mortadel·la o una bona rebregada de Nutella... doncs és previsible. Millor la fruita, el pa integral amb truita, tonyina o alvocat; millor aigua que suc industrial, millor un tàper amb tomàquet, enciam i pastanaga que un Donut del forn. Això que és tan raonable i tothom sap, que s’ha d’alimentar la canalla amb una dieta de qualitat i variada, xoca de vegades amb les dificultats per conciliar horaris laborals i escolars. Qui no s’ha trobat que no arriba a temps de recollir els infants de l’escola i passa pel primer súper que troba a comprar un berenar de supervivència? La conciliació és necessària, també, per pensar en uns berenars saludables.