El govern és de pocs

Només en les dictadures els governs són de tots, i és per obligació, no per devoció. En democràcies postmodernes com l’espanyola, i la catalana també, fan molts esforços perquè ens empassem el conte a la vora del foc del govern de tots. Però això no existeix. Ni són els governs de tots ni governen per a tothom. Només faltaria! La normalitat democràtica és que els que han guanyat posen en pràctica allò que creuen i que els diferencia dels altres, que en alguns casos és just el contrari. El que manen els que governen és d’obligat compliment per a tothom, això sí. I prou. Ni el que els manen a ells, és d’obligat compliment. I si no, mireu el cas de l’abocador de Vacamorta, que fa deu anys que l’han de buidar, i encara si n’han tret unes palades. Els governs en democràcia són elegits per uns pocs, que els han comprat el que els han venut en campanya, i amb els quals s’han compromès amb allò que n’han dit en el programa. Els governs han de governar segons allò a què s’han compromès, i si proven de governar per a tots, estafen uns i altres, i dir-ne d’això normalitat democràtica com en diuen Salvador Illa i Sílvia Paneque només es pot acceptar com s’accepta pop com animal de companyia. L’actual govern de la Generalitat no pot ser de cap manera el meu govern, bo i que se l’han guanyat. Però com que no farà la república, ni la independència, ni el català obligatori per a l’administració, no serà mai el meu govern.