Illa i el pujolisme

Salvador Illa és el més llest de la classe, bàsicament per incompareixença dels rivals. Mentre ERC es va fent bocins en l’enèsima lluita caïnita i ara els comissaris polítics estan més calladets o han marxat a casa. I mentre a Junts fa vergonya aliena el sector dels paracaigudistes de l’1 d’Octubre i és incapaç de veure que el que han de fer és tornar a ser el que són, això és Convergència, Illa ha fet tornar Jordi Pujol al despatx del president de la Generalitat. Pujol és rehabilitat per mitjà d’un socialista, fet que s’ha llegit com una restitució simbòlica, però que s’ha de llegir també com una robada de cartera al món convergent.

És veritat que l’exconsellera d’Exteriors Victòria Alsina, d’ADN convergent, va ser la primera que va convidar Jordi Pujol a un acte oficial l’any 2022. Com és veritat que el govern d’Artur Mas va tancar-li l’oficina d’expresident i li va retirar la pensió vitalícia i tota honorabilitat. Però 10 anys després, Illa es reuneix amb Pujol. És veritat que ho fa en el marc de les trobades amb els expresidents que van arrencar la setmana passada amb José Montilla. Però amb Carles Puigdemont no té previst reunir-s’hi. Cosa que demostra encara més la intencionalitat del president.

“El missatge és de continuïtat més enllà de qui ocupés les diferents responsabilitats institucionals”, va justifica la portaveu del govern, Sílvia Paneque. Illa, tarradellista, se sap perfectament la relació d’amor-odi que van tenir Josep Tarradellas i Jordi Pujol des que l’un era president a l’exili i l’altre, el gran valor de l’interior. I sabien la importància política de cadascú, malgrat les tibantors polítiques i personals. I Illa coneix la història i l’ajut que, malgrat tot, va donar Pujol a Tarradellas. Però, en el fons, el que hi ha és la voluntat d’arrossegar una part del seu electorat tradicional.