Predicar amb l’exemple

Pre­di­car amb l’exem­ple indica que els actes que es pro­pug­nen s’han d’aco­mo­dar amb allò que es fa o es reco­mana als altres. Per exem­ple, un eco­lo­gista espe­ci­al­ment sen­si­bi­lit­zat amb la gestió sos­te­ni­ble dels resi­dus està obli­gat a reci­clar a casa seva. Hi ha altres actes molt repug­nants, com la pederàstia, que són rea­lit­zats per reli­gi­o­sos. És incon­ce­bi­ble que puguin pre­di­car el bé i alhora des­tros­sar la vida d’un infant. I si faig un altre gir en aquest sen­tit i par­lem d’actu­a­li­tat, hi ha un altre assumpte que també em sorprèn: la política. Eti­mològica­ment polític sig­ni­fica ciu­tadà de tota ciu­tat –estat– que deci­deix o pren les deci­si­ons per a resol­dre con­flic­tes gene­rats per la comu­ni­tat o ciu­tat. Aquests tenen un gran poder, ja que tenen la funció de pren­dre deci­si­ons sobre les altres per­so­nes. Així, doncs, quan la classe política ha d’orga­nit­zar la comu­ni­tat per a un bé comú i públic, hau­rien de donar exem­ple. I dar­re­ra­ment veiem que als polítics se’ls fa fran­ca­ment difícil gover­nar-se a si matei­xos. En les dar­re­res set­ma­nes hem vist com ha escla­tat una crisi dins d’ERC d’on sur­ten punya­la­des a l’esquena entre uns i altres. Es fa com­pli­cat enten­dre que amb la mala política interna d’un par­tit es pugui esde­ve­nir un govern cohe­rent per als interes­sos públics de tota la resta. Alhora hem vist que Junts és incapaç de votar el que ha dit públi­ca­ment unes poques hores abans, en un tema tan sen­si­ble com és l’habi­tatge. Tom­bar una llei que havia estat impul­sada per la soci­e­tat civil amb un dels pro­ble­mes soci­als més impor­tants, que és l’accés digne a l’habi­tatge (que recor­dem que la sagrada Cons­ti­tució Espa­nyola en el seu arti­cle 47 diu que “tots els espa­nyols tenen dret a un habi­tatge digne”), aug­menta més la incre­du­li­tat en la política. Des del meu punt de vista per­so­nal, també con­si­dero que és inco­he­rent gover­nar sense tenir en compte la matriu on vivim i ens ali­menta, el medi natu­ral. I les dar­re­res decla­ra­ci­ons dels res­pon­sa­bles de gover­nar la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya així ho mos­tren. Quan tan poques coses són creïbles, es fa difícil poder con­fiar en la política en gene­ral. Es tro­ben a fal­tar fulls de ruta, política de país. Tenim una crisi de valors gene­ra­lit­zada. Cal que els líders siguin cohe­rents i pre­di­quin amb l’exem­ple. Espe­rem que arri­bin temps millors.