Paupèrrim

Hi ha una pregunta a la qual no aconsegueixo trobar resposta: com es mesuren els èxits en el món de la cultura? Un i un no sempre sumen dos. Fa cosa de tres mesos vaig rebre un correu electrònic que em va deixar tocada. L’enviava una agència de comunicació especialitzada en temes culturals per informar als periodistes amb què té tractes que deixava de treballar per a una galeria d’art, clienta seva des de feia un trist any. I n’explicava el motiu: la dita galeria l’havia acomiadat unilateralment perquè considerava que els resultats de la seva feina eren “paupèrrims.” A quins resultats es deuria referir? A un press clipping que voldria que fos gruixut com la bíblia? I en cas que les aparicions als mitjans fossin satisfactòries, potser no s’havien traduït en més vendes? Si la galeria tenia dubtes sobre la manera de treballar d’aquest gabinet de premsa hauria pogut fer una ronda de consultes. Doncs miri, treballen molt bé i afectuosament. Aquí no ens mamem el dit: si és un negoci, hi ha d’haver uns resultats, però curterminisme i cultura són de mal casar. I el divorci està assegurat si s’ajunten la pitjor versió de les formes empresarials amb la creació artística, matèria sensible per naturalesa. Em costarà tornar a mirar amb els mateixos ulls aquesta galeria. Això també és un resultat paupèrrim.