Vint anys i un dia

L’11 de febrer del 2011, Pere Regull, en aquell moment alcalde de Vilafranca, es comprometia a redactar un protocol de pagament del deute que l’Ajuntament tenia amb Adif (24,5 milions d’euros), fruit dels acords del 2004 i les obres de cobriment de la via que l’empresa pública havia executat a la capital de l’Alt Penedès. Aquest compromís va sorgir d’una reunió que va fer amb els responsables d’Adif de l’època per anunciar-los la voluntat de l’Ajuntament d’iniciar un contenciós administratiu contra ells per incompliment dels compromisos adquirits, tal com havia acordat el ple municipal. El bon ambient de la reunió, però, va provocar un inesperat plot twist, on el protocol era la demostració de la bona voluntat de l’Ajuntament davant el compromís d’Adif de fer subterrània la via de Vilafranca des de l’estació fins al pont de Moja. Aquesta era una demanda històrica dels veïns d’aquesta part de la ciutat, que es queixaven del soroll dels trens, sobretot a la nit. La situació es va anar agreujant a mesura que aquest tram va començar a incorporar trens de mercaderies i va arribar a convertir el que havia de ser un projecte en benefici de la ciutadania en una causa de problemes de salut per a alguns veïns.

Aquesta setmana, tretze anys després d’aquella reunió i amb un històric de més de vint anys de demandes per part dels veïns, l’Ajuntament de Vilafranca ha anunciat la voluntat d’Adif d’emprendre el projecte de cobriment de la via des de l’estació fins al pont de Moja. El famós projecte, anunciat el 2011 i posteriorment recuperat a les portes d’alguna campanya electoral, ha revifat i s’ha alçat de les cendres per tornar a ocupar un espai en l’agenda setting del nou govern municipal.

En un moment determinat de la història recent de la política municipal de Vilafranca, Pere Regull va escombrar Francisco Romero de l’alcaldia amb una moció de censura. Regull va assumir l’alcaldia amb l’anunci, entre altres, d’un canvi de relacions amb Adif. El malestar que havien provocat les obres de cobriment de la via a la part central i la manca de resposta per part de l’Estat a les demandes dels veïns de la resta del tram urbà provocaven una frustració difícil de gestionar des del govern municipal. Doncs, sigui com sigui, Vilafranca ha hagut d’esperar, i molt.

El conveni signat l’estiu de l’any passat sembla que comença a prendre forma. Això sí, Vilafranca farà renúncies. Si vint anys enrere l’Ajuntament no estava disposat a assumir la instal·lació de pantalles acústiques tal com proposava l’Estat, ara l’Ajuntament està obert a integrar aquestes pantalles en alguns punts concrets a canvi de reduir les molèsties que pateixen els veïns i guanyar un tram més de plataforma sobre la via per reduir l’impacte del pas del tren entre barris.

El temps no passa debades, ajuda a situar les coses i a entendre que algunes renúncies no sempre són derrotes.