Arrimadas, la mal besada

En la vida i en la política, com en el futbol d’elit i de les milionades, tot és en els detalls. Ho hem sentit moltes vegades. Els detalls ho decideixen tot i els detalls ho expliquen tot. S’hi ha de parar ment, que deia l’àvia Neus. Si no pares ment en els detalls, prens mal. Els politòlegs i comunicadors de nivell deuen pensar que això és “filosofia de tot a cent” i “nacionalcunyadisme”, però la ridiculització no m’ho traurà del cap. I menys avui, que he trobat un gran detall al Nacional, que cita un detall de RAC 1. Resulta que la ràdio líder, en la prèvia de Toni Clapés, Els teloneros, es va fixar en un detall de la nova vida d’Inés Arrimadas. No és un detall qualsevol. Segons les fonts citades, són declaracions de la mateixa exlíder, que des que a l’abril va exhibir petonejada en públic amb la nova parella, no s’està gaire de res. “Mai, fins ara, m’havien besat com Déu mana”, ha dit Inés per explicar el nou ritme al qual es mouen les seves carns. És clar que és jovenassa, però arribar al primer petó “com Déu mana” als 43 anys, trobo que és exageradament tard per a algú que ha estat tan espavilada i precoç en altres aspectes. No sé si és aquest detall que explica l’agror que va destil·lar des del primer fins a l’últim minut de la seva vida pública. Per si és el cas i no tornar a córrer el risc, estaria bé que la ciència política incorporés el detall de recomanar als futuribles que vinguin ben besats des del primer dia. Seria un bon detall. Com Déu mana.