Els bars de Pompeia

Quan la ciu­tat de Pom­peia va que­dar coberta per la cen­dra del volcà Vesuvi, l’any 79 de la nos­tra era, hi havia apro­xi­ma­da­ment uns 1.000 esta­bli­ments comer­ci­als. La ciu­tat tenia ales­ho­res uns 20.000 habi­tants. És a dir, que hi havia al vol­tant de 5 esta­bli­ments per cada 100 habi­tants. Si ho com­pa­rem amb l’esce­nari actual de les ciu­tats cata­la­nes, una dotació comer­cial com aquesta només la tro­bem en cen­tres urbans de pri­meríssima línia comer­cial. L’Eixam­ple de Bar­ce­lona, per exem­ple, té uns 5 esta­bli­ments per cada 100 habi­tants, els matei­xos que Pom­peia. Ciu­tat Vella, una de les àrees comer­ci­als més den­ses del món, en té més de 6. El barri del Mer­ca­dal de Girona, més de 12. Visi­tant Pom­peia, sorprèn veure fins a quin punt els locals comer­ci­als són iden­ti­fi­ca­bles, i les acti­vi­tats que hi havia a l’inte­rior, en la majo­ria dels casos, també. Tin­to­re­ries,  forns de pa, boti­gues d’ali­men­tació, tallers ceràmics.

I bars, molts bars. Els bars de Pom­peia són els esta­bli­ments més fàcils d’iden­ti­fi­car. En total, hi hem comp­tat 101 ther­mo­po­lia, que és el nom grec que uti­lit­za­ven els ciu­ta­dans romans per ano­me­nar els esta­bli­ments de res­tau­ració que nosal­tres ano­me­nem bars res­tau­rant. Ther­mo­po­lium (ther­mo­po­lia en plu­ral) ve de ther­mos, ‘calent’, i polein, ‘ven­dre’. Resu­mint, eren boti­gues on es venia men­jar calent. Als ther­mo­po­lia s’hi podia men­jar i beure, a la barra o asse­gut en una taula, o bé empor­tar el men­jar a casa. Eren, doncs, una forma de bar res­tau­rant-men­jar ràpid.  A l’entrada de tots ells hi ha una barra amb uns forats al mos­tra­dor on hi posa­ven les olles amb el men­jar calent. A la rere­bo­tiga s’hi han tro­bat àmfo­res que havien estat ple­nes de vi, i pots ceràmics que havien con­tin­gut defru­tum, la con­fi­tura de raïm que posa­ven al vi per com­pen­sar el gust avi­na­grat que tenia, pro­vo­cat per la falta de con­ser­vants. Recent­ment s’ha rela­ci­o­nat la cocció del defru­tum, dins de grans olles fetes de plom durant dies sen­cers, amb pos­si­bles brots de satur­nisme a l’antiga Roma. Això expli­ca­ria par­ci­al­ment el com­por­ta­ment erràtic d’empe­ra­dors com ara Calígula o Neró, que, com és sabut, eren molt amics del mam.

Els ther­mo­po­lia, com la resta d’esta­bli­ments de Pom­peia, ocu­pa­ven la part de façana de les vil·les roma­nes (domus), a banda i banda de la porta d’entrada, i als bai­xos dels blocs d’habi­tatge (insu­lae). Els pro­pi­e­ta­ris dels locals eren els matei­xos patri­cis que habi­ta­ven la vil·la. Posant nego­cis a la façana obte­nien diver­sos bene­fi­cis. D’una banda, el retorn econòmic deri­vat de l’acti­vi­tat del negoci. A més, el flux de cli­ents pels nego­cis també ser­via per cap­tar infor­mació i estar al dia dels rumors d’avui que demà serien notícia. I, final­ment, tenir acti­vi­tat a l’entrada de la vil·la ser­via com a pro­tecció con­tra els intru­sos. Era això o tenir gos­sos de guarda al pati.

Així, el bars de Pom­peia repre­sen­ta­ven un 11% de l’oferta total d’esta­bli­ments comer­ci­als. Exac­ta­ment el mateix per­cen­tatge que repre­sen­ten els bars de la ciu­tat de Bar­ce­lona. Si als ther­mo­po­lia hi sumem la resta d’esta­bli­ments d’hos­ta­le­ria, com ara els cau­pona, taber­nae (els hos­tals de l’època) i el lupa­nar (no ens n’oblidéssim), supera­rien el 13% del total d’esta­bli­ments comer­ci­als de la ciu­tat. A Bar­ce­lona, la suma de tots els esta­bli­ments d’hos­ta­le­ria repre­senta un 19,5% i a Girona, el 16,4%.

A Pom­peia, com a Bar­ce­lona i a Girona, hi havia un bar a cada can­to­nada. Un esce­nari tan per­sis­tent en el temps com aquest fa pen­sar que l’ele­vada presència de bars en una ciu­tat no és un pro­blema. Més aviat, si no hi ha un bar a cada can­to­nada és que alguna cosa no va bé.