Ells s’hi posen

Les fortes i persistents ventades de l’altre dia van desaparèixer sense deixar-nos cap benefici.

Com que l’interior del pis on visc ja s’ha refredat una mica, escric aquestes ratlles vora una finestra per la qual entra el sol esplèndid d’avui. Un sol també fort i persistent, que d’aquí a unes hores es farà igualment fonedís sense que la ciutat se n’aprofiti.

¿Sabeu que els Estats Units han decidit d’invertir seixanta-tres mil milions de pessetes (63.000.000.000) en el desenvolupament de l’energia eòlica durant els pròxims vuit anys?

Això sí que són notícies o per dir-ho d’una manera més popular i significativa: això sí que són “noves”. Noves –“«nouvelles»”, “«news»”– que, com el mot indica, desmenteixen que no passa res. I el que passa, encara, és una altra cosa: que aquesta mena de noves autèntiques no ens arriben, o arriben perdudes enmig de l’habitual acumulació de novetats insignificants en el camp de la rutina. Ens expliquen que el govern espanyol ha cedit a l’Iraq tres avions espies a canvi d’una tramesa de petroli. Pura anècdota al costat de la importància que té que els Estats Units dediquin tants milers de milions a progressar en l’aprofitament de l’energia del vent.

En saber-ho, potser el ciutadà influït per la política “presentista” començarà a creure que els partidaris de les energies naturals no són tan “bufanúvols” (ho dic pel vent) com ens volien fer pensar, ni tan “torrats” (ho dic pel sol). Al capdavall, l’home sempre ha intentat aprofitar-les: ha orientat les masies de cara al sol, ha explotat salines gràcies a l’evaporació de l’aigua per l’energia solar, ha inventat molins de vent… El que no ha tingut l’home, fins ara, ha estat els mitjans tècnics capaços de multiplicar i diversificar els efectes d’aquestes energies.

Encara que els ciutadans no en siguem conscients, l’energia del sol i la del vent sempre són presents en el nostre país, i cada dia és un malbaratament, una malversació; som uns pobres ben estranys, que enderiats i morts de gana pel caviar-petroli renunciem cada dia al pa que ens passen per davant del nas.

Fins ara ens hem queixat que l’energia nuclear ens farà dependre d’interessos internacionals, i hem dit que és una energia colonitzadora, perquè la tecnologia i els centres de decisió són en molt poques mans. Ara resulta que els Estats Units engeguen un programa d’aprofitament de l’energia eòlica amb una inversió econòmica impressionant. Ja fan funcionar una colla de molins experimentals que generen electricitat. Sense cap risc social, al contrari: afavorir la democratització de les fonts d’energia.

És possible que d’aquí a pocs anys ens convertim oficialment en defensors de les energies del vent i del sol –que les tenim a casa–, quan els nord-americans, els holandesos o els alemanys ens puguin vendre la seva tècnica, els seus molins patentats, els seus recanvis i el seu servei de reparacions.