A la cua del CAP
El CAP està replè, tota la gent que no havia trobat per Festes del Tura, ara les puc saludar allà mateix
Tinc el número 45 a les vuit del matí i espero el meu torn. El CAP està replè, tota la gent que no havia trobat per Festes del Tura, ara les puc saludar allà mateix, a la cua de les analítiques. Semblaria que després de vacances tothom hauria d’estar sa, penso. S’intueix una mena de neguit en l’ambient, ja sigui aixecant la mirada per no perdre el torn cada vegada que sona el “pip” del marcador electrònic, revisant els papers perquè no et falti ni et caigui res, o alertant els llestos que es volen colar a la fila amb allò de “només volia demanar...” Un jove ben atent i amb molta paciència, dret darrere un taulell, va explicant el procés i recollint les peticions i mostres d’orina i/o de femta i etiqueta el full i els tubs corresponents. Mentre espero el so del meu “pip”, el 45, miro la paret blanca de darrere l’infermer i somric recordant el cartell que hi havia penjat en aquesta recepció: una imatge d’una tifa ben cargolada com la del caganer del pessebre, amb unes lletres que deien “Amb una petita mostra en fem prou”. I em ve el record de quan les persones portaven un tàper o un embolcall enorme de paper de plata amb la seva productiva mostra de femta per analitzar. La cara de la responsable de la recollida era còmica i sorprenent. En bona hora es van inventar els blísters que han rellevat l’ostentació mostral de femta per lliurar a la infermeria. De sobte, trenca el silenci una infermera que surt a la sala cridant: “Treguin-se la jaqueta!” Una frase imperativa que podria suavitzar amb una breu justificació, “així avancem més ràpidament”. Quan entro a la sala d’abstracció, una s’adona de la diversitat del sistema venós. En el meu cas, les venes són de gent de gimnàs que enamoren només de veure-les perquè saben que encertaran a la primera, però davant meu una senyora ja té un mosaic blavós perquè no li troben cap vena; saben que hi són, però a on? També he vist qui té venes ballarines que són com les que surten a ballar el breakdance i es desvien. Per sort, la professionalitat i el bon tracte del personal d’infermeria supleixen les mancances de l’atenció primària i de la sanitat pública. Serveixi aquest article per reivindicar l’augment de recursos per a l’atenció primària, que en definitiva és on té lloc la medicina preventiva i integral del pacient.
