Quan és l’hora és l’hora
Ara és l’hora, espanyols. Esmoleu bé les eines. Cada contesa electoral ho deixa més clar: el predomini independentista català s’ha acabat. No podeu esperar que es revifi. Cal ser llestos com els anglesos, que van convocar el referèndum escocès quan sabien que el tenien guanyat. Doncs això. Si a Catalunya els vots reals i les enquestes marquen una clara tendència al desànim, a la desmobilització, al conformisme, és el moment. Quatre calerons més al pressupost de la comunitat autònoma –ep!, només cal que els prometeu, que prometre no fa pobre– sempre ajuden una mica. Potser una inesperada bona cara del rei, que bé s’ha de guanyar el sou, i, apa, tothom a les urnes.
Encara se m’acut que la pregunta cal que sigui clara, però enganyosa. A darrera hora la gent surt de casa cap als col·legis electorals una mica eufòrica. Avui pot opinar i l’escolten. Avui el seu vot val el mateix que el del director de l’empresa on treballa, que el de l’amo del Madrid i del Santiago Bernabéu, que el de qualsevol ministre... Per tot això, per aquesta eufòria, té una tendència a votar que sí. Per tant, se li ha de demanar el sí. No li pregunteu si vol ser independent; si es vol estalviar més de 16.000.000.000 d’euros cada any, tirant curt, alguns dels quals surten de la seva butxaca; si vol intentar tenir una administració menys corrupta, més eficient i clara.
La pregunta ha de ser positiva, il·lusionant, engrescadora. “Vols ajudar a crear un Estat espanyol més just, més democràtic, més igualitari, més...?” En fi, pregunteu-li senzillament si vol ser de l’Espanya que va guanyar el mundial de futbol. Teniu el sí assegurat. Haureu quedat bé amb els independentistes i amb els unionistes, amb Europa, amb els convenis internacionals. Amb tothom. Sense cap cost. La dona borratxa i el vi al bot, com diu la dita. Ara és la vostra hora, espanyols. Toca segar, que el blat és madur.
–Ep, perdoni. I si els passa com als anglesos en el referèndum del Brexit, que esperaven un no i els va sortir un sí?
–Ara val més callar. Per si sortís independència, tinc unes ampolles de cava a la nevera.
Si arriba el cas, faci com jo.
