Estellés sempre

El cantant Pau Alabajos, que ha escrit la biografia de Vicent Andrés Estellés, ara que ha fet 100 anys del seu naixement, m’explicava que els versos “jo tinc una mort petita meva i ben meva només...”, que sempre (des que els havia sentit cantar a Celdoni Fonoll) havia pensat que eren dedicats a la mort de la seva filla Isabel, de fet van ser escrits un parell d’anys abans que arribés aquesta trista notícia.

Alabajos, que ha rellegit tots els versos d’Estellés, per a l’editorial Sembra ha dibuixat a La veu d’un poble un recorregut per diverses ciutats on hi ha alguna notícia que marca la seva trajectòria. Per exemple Tarragona, on va anar a cobrir per al diari Las Provincias el retorn de les despulles del rei Jaume I al monestir de Poblet, un cop restaurat després de la desamortització de Mendizábal. I va ser allí on va constatar la unitat de la llengua, com diu al poema Retrobe les arrels. I allò i les converses amb Sanchis Guarner el van acabar de decidir d’escriure en valencià, després d’una primera etapa poètica en castellà. I d’allí a passar ser el poeta més gran del País Valencià després d’Ausiàs March hi va un camí, que també passa per Londres, o Xàtiva, lligada al M’aclame a tu, que Ovidi Montllor va popularitzar, i que parla del bombardeig de l’estació de Xàtiva el 12 de febrer del 1939, i ho fa utilitzant paraules d’amor i de tendresa. És en aquest poema on hi ha el vers Serà la clau que obri tots els panys. I justament una altra de les novetats editorials lligades a Estellés que acaba d’aparèixer porta aquest vers com a títol. És de l’editorial Peu de Mosca, que amb una introducció del catedràtic emèrit Josep Murgades i il·lustracions de Clara-Iris Ramos, agrupa el Llibre d’exilis, Coral Romput i encara un primer llibre. Una joia editorial que com la resta de resposta popular al País Valencià, i institucional al Principat, atorga a Estellés el rang que mereix un poeta fonamental per entendre d’on venim, i per entendre la lluita continuada que cent anys després del naixement del poeta segueix necessitant la seva llengua, la nostra.