El junquerisme

Junqueras s’ha esforçat a cultivar una reputació de persona honesta, amb un discurs ple de referències a la justícia, la pau i el respecte que apel·la directament als valors humanístics i cristians. Sovint parla del perdó, l’amor pels altres i la necessitat de reconciliació. Ho va fer ahir per referir-se als adversaris per liderar el partit. No obstant això, aquesta imatge de líder ètic i moral contrasta amb les accions polítiques d’ERC, que han estat considerades immorals o contràries als valors que ell proclama, com la campanya de falsa bandera contra els Maragall. Aquesta dissonància mina la confiança en la figura de Junqueras i en ERC. Però hi ha més coses. Quan Junqueras es presenta com una “bona persona”, cal preguntar-se quina diferència real hi ha entre ell i la majoria de persones. En un context polític en què l’ètica hauria de ser un requisit bàsic per a tots els actors, la insistència en aquesta qüestió pot arribar a sonar com una simplificació dels reptes morals que implica la política i pot ser vist com una estratègia emocional, més que com una proposta de lideratge que requereix d’acció. Si la majoria de persones aspiren a ser ètiques, quin valor afegit té aquest discurs, més enllà de ser una manera de destacar-se artificialment en un terreny en el qual, per definició, l’ètica hauria de ser un requisit?