Boye torna a la claveguera

Els recomano el documental Boye, enemigo público que ahir es va preestrenar a la Filmoteca i que a partir d’aquesta setmana (el divendres 27) estarà disponible a la plataforma Filmin. Hauran de posar-s’hi amb els matxos carregats, que deia l’àvia Neus, això sí, perquè els ha sortit molt llarga, cosa que s’entén. Tens la sensació que la pel·lícula (dues hores i mitja) no s’acaba mai. Massa pel meu gust, però no té pèrdua. Si el director, Sebastián Arabia, hagués tingut en compte la recomanació d’aquell rector que deia al seu vicari que un sermó curt mou el cervell i que un sermó llarg fa moure el cul, hauria trobat la forma de retallar ben bé una hora llarga. Trobaran a faltar moltes vegades el famós “Ahí lo dejo”, però també els resultarà molt comprensible que sigui així. En la successió de fets recollits i ordenats al documental es veu molt clar que la peça de caça major que es persegueix és doble. Volen Carles Puigdemont i volen el seu advocat. Si una cosa queda clara nombroses vegades és com a cada revés judicial que propina la defensa del president el sistema (el fiscal Ignacio de Lucas i la jutgessa María Tardón) recargola el processament de l’advocat. A Gonzalo Boye ja l’havien passat per les clavegueres del sistema el 1992 i la seva posició professional en la defensa jurídica de l’independentisme l’hi tornarà a rebregar aquest novembre en una macabra causa per blanqueig de capitals.