Gats, gossos i tirans

És gairebé impossible tenir accés a internet aquests dies i no haver rebut algun missatge graciós de Trump, els gossos i els gats. Qui no ha dedicat alguns segons, una mica embadalit, al vídeo de Donald Trump que balla al so d’una música enganxosa mentre canta “que es mengen els gossos!”, tatxim-tatxam, “es mengen els gats?” Durant el debat amb Kamala Harris, molts partidaris dels demòcrates van reaccionar de manera exultant quan el candidat republicà va acusar els immigrants haitians de menjar-se les mascotes dels estatunidencs. Celebraven el que consideraven una autoimmolació en directe. Una superació del límit del ridícul que faria obrir els ulls als electors sobre l’esperpèntica baixesa moral del personatge. Ho dubto. A més, fins a quin punt compartir a l’engròs les frases de Trump per fotre-se’n no és fer-li propaganda? L’objectiu d’etzibar sentències així, no és precisament fer-se viral?

El candidat a vicepresident trumpista, J.D. Vance, dona la resposta. Entrevistat a la CNN poc després del debat, va reconèixer a la periodista Dana Bash que era una història inventada per cridar l’atenció dels mitjans, i que els havia sortit de meravella. “De tant en tant cal crear històries per posar el focus en els temes” que els interessen, va dir. En aquest cas, la maldat i perillositat dels immigrants, criminals degenerats que Harris ha portat al país. Així, moltes converses als EUA i arreu del món, també a casa nostra, han acabat amb un “bé, és igual si és cert o no, això dels gossos i els gats; l’important és que podria ser-ho, perquè els immigrants no s’integren, les altres cultures són perilloses, cal protegir-nos dels que venen de fora”. Objectiu aconseguit.

La cèlebre frase dels gats i els gossos ha sortit de Laura Loomer, la nova assessora de Trump, una activista de l’extrema dreta més conspiranoica i pertorbadora. Loomer, de 31 anys, que no se separa del magnat en els darrers mesos, forma part del grup d’activistes supremacistes blancs que es van encarregar de difondre, pocs dies abans del debat, la mentida sobre els haitians de Springfield que mengen mascotes. Per això durant el debat ja tenien a punt les delirants imatges d’IA de Trump defensant gatets amb un fusell escapant de zombis negres i fins i tot marxandatge. Loomer presumeix de ser la dona més bloquejada d’internet. L’havien fet fora de tot arreu, fins i tot d’aplicacions de menjar a domicili com Deliveroo, pels seus comentaris racistes i homòfobs. Ara la seva plataforma preferida és X, l’ex Twitter, després que Elon Musk l’hagi readmès.

Aquesta campanya és la primera des que Musk va comprar Twitter malgrat perdre-hi diners, perquè el que persegueix l’home més ric del món és controlar-lo, el món; influenciar-lo, xutar-lo cap a on vol. Com en l’escena d’El gran dictador en què Charles Chaplin fa anar el globus terraqüi com si fos una pilota de platja, amunt i avall entre coces i copets de natja. Assegut a la seva trona de complexos i rancúnies, Musk ha comprat l’àgora més gran del món per jugar-hi a batzegades sense importar-li si, com li passa a Charles Chaplin, al final el rebenta. Total, això donaria la raó a les seves teories conspiranoiques i messiàniques, que l’empenyen a voler colonitzar l’espai sideral.

Que l’home més ric del món, que ja es veu en un lloc de poder si guanya el seu col·lega, es permeti dir: “Per què encara ningú no ha intentat assassinar Kamala Harris?” –idea que va repetir després J.D. Vance– és digne de la distòpia més esparracada. És el mateix que fa mesos que colla perquè hi hagi una “guerra civil” a Europa.

Qui s’entén de meravella amb Musk és Giorgia Meloni. La primera ministra italiana va convidar-lo fa poc a la festa del partit, on van poder difondre junts teories conspiranoiques i racistes, i també el va rebre de forma institucional. Ara Musk l’ha correspost afalagant-la en públic a New York, en la cerimònia de premis del think tank Atlantic Council. En donar-li el premi, Musk va definir Meloni “encara més bonica dins que a fora”. Tant s’entenen, que Musk va voler fins i tot desmentir ahir a X el rumor que tenen una relació.

Guanyi o perdi Trump, el trumpisme està ben viu i més a prop del que creiem. A Itàlia, els que diuen que els immigrants es mengen les mascotes i que avortar consisteix a matar nens després de néixer ja els tenim al govern. Vist des d’aquí, els mems de Trump fan sempre menys gràcia: els hem vist convertir-se en realitat.