Sargatal i la transició ecològica

Narcís Genís, un bon amic periodista amb qui hem viscut moltes experiències compartides, explicava fa poc en la tertúlia de Girona FM el desconcert que a voltes l’envaeix quan descobreix en conversa amb antics companys de lluita activistes contra l’energia nuclear que ara alguns d’ells la defensen com a energia neta en contraposició a l’energia eòlica, que tant de temps havien estat reivindicant. En Nisso és un activista mediambiental dels de primera hora, dels que van defensar els aiguamolls de l’Empordà, entre moltes altres coses. Dels que se la van jugar. Dels que ens van intentar conscienciar quan alguns de nosaltres no en teníem cap, de consciència mediambiental, i feia constantment pedagogia sobre coses que ara ens semblen perfectament naturals i a les quals vam arribar gràcies a gent com ell. Cosa que li va valdre ser conegut per una part del gremi periodístic i de manera totalment amable com “l’esparver cendrós”, per la defensa que va fer d’aquest rapinyaire i els ous que incuba en zones humides.

En Nisso continua essent ecologista i ho practica. Utilitzo la frase que va pronunciar sobre l’energia nuclear, que li continua semblant molt perillosa i a la qual es continua oposant, perquè no acaba d’entendre l’oposició frontal als parcs eòlics per part de gent que es considera ecologista. A ell tampoc no li agrada que es facin de manera extensiva, o de qualsevol manera i arreu, o que quedin en mans de les grans companyies elèctriques. Tot això l’escama i no li agrada, però d’aquí a defensar les nuclears, ell que va lluir la xapa “Nuclears? No, gràcies”...

Tot va venir parlant del nomenament del figuerenc Jordi Sargatal com a secretari de Transició Ecològica del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, que comanda la consellera Sílvia Paneque, també portaveu del govern Illa. En Jordi és zoòleg de formació i el gran defensor dels aiguamolls de l’Empordà, que va salvar amb altres activistes, fins a convertir-los en Parc Natural el 1983, essent director del Parc durant gairebé quinze anys. També és autor de llibres sobre biodiversitat i un dels grans experts mundials en ocells, coeditor del Manuel d’ocells del món, l’enciclopèdia que recull les 11.000 espècies d’ocells que tenim al planeta. En Sargatal ha estat al capdavant del Servei de Control de Mosquits a la badia de Roses i el Baix Ter, director de la Fundació Territori i Paisatge i feia poc que s’havia jubilat com a director general del Grup Mascort, dedicat al turisme sostenible i la gestió del patrimoni cultural entre moltes altres coses, entre les quals temes de regadiu. Jordi Sargatal liderarà les polítiques de medi ambient, transició energètica i contra el canvi climàtic. Déu-n’hi-do. Ja ha parlat del parc eòlic de la badia de Roses i de l’ampliació de l’aeroport del Prat. És evident que vol fer coses i no tothom hi estarà d’acord, però moltes d’aquestes coses, ben fetes, són necessàries. No serà fins al final del seu mandat quan podrem passar comptes però, què volen que els digui, et quedes més tranquil quan hi ha una persona com ell al capdavant d’aquests reptes que tenim com a societat. El temps dirà.