Jujol, encara pendent

L’any 1990, un pro­mo­tor italià pri­vat que havia com­prat a l’Arque­bis­bat l’edi­fici de l’actual tea­tre Metro­pol de Tar­ra­gona, una magnífica obra del moder­nista Josep Maria Jujol, va encar­re­gar a un arqui­tecte, Agustí Pujol, el pro­jecte per des­truir-lo i recon­ver­tir-lo en un cen­tre comer­cial. Sort de la saga­ci­tat i pers­picàcia d’aquest arqui­tecte, que va veure que “alguna cosa no anava bé” i va deci­dir con­tac­tar amb el col·legi d’arqui­tec­tes (Coac) per dema­nar-los, “si no atu­rar-lo”, “cap­gi­rar” el pro­jecte. Gràcies a aquesta bona pen­sada de Pujol i a l’empenta del Coac va començar tot un procés de recu­pe­ració de l’antic tea­tre. Aquest fet l’explica el mateix Agustí Pujol en un docu­men­tal que acaba de pre­sen­tar el Coac, diri­git per la peri­o­dista Berta Ramos, sobre un dels arqui­tec­tes més sin­gu­lars i cre­a­tius del segle XX, que va cami­nar al cos­tat de Gaudí però que es va veure eclip­sat pel mateix Gaudí. En els dar­rers anys, hi ha hagut ana­des i vin­gu­des per situar la figura i l’obra de Jujol en el podi dels grans, que és on toca. A la seva ciu­tat natal, Tar­ra­gona, fa dècades que s’intenta, infruc­tu­o­sa­ment, crear un cen­tre d’inter­pre­tació. Ara sem­bla que estem en un bon moment: pri­mer, perquè la demar­cació de Tar­ra­gona del Coac cus­to­diarà i divul­garà la tota­li­tat del fons docu­men­tal de Jujol; segon, perquè ha esta­blert una aliança amb el Port per mun­tar una pri­mera gran expo­sició al Tin­glado 4; i ter­cer, perquè el Coac ara recu­pera i aban­dera la cre­ació del gran cen­tre d’inter­pre­tació de Jujol. No volem ni pen­sar que, en una altra ciu­tat, aquest cen­tre ja faria temps que rut­lla­ria.