Sonats, sonats, sonats

Com més detalls conei­xes de la vida i mira­cles dels grans diri­gents con­tem­po­ra­nis, més t’enva­eix la sen­sació que entre els que han arri­bat a les més altes cotes del poder hi ha una bona colla de sonats. Res de metàfores. Sonats de debò, com el que ente­nia l’àvia Neus per estar sonat, sonat. Diven­dres el diari Daily Mail publi­cava un extracte del lli­bre de Boris John­son Unle­as­hed (Des­fer­mat), en què el mateix ex pre­mier britànic reco­neix que només la pressió dels seus asses­sors va impe­dir que donés l’ordre d’envair els Països Bai­xos el mes de març del 2021, en plena pandèmia. Es veu que li varen fer enten­dre que orga­nit­zar una ope­ració mili­tar secreta, agres­siva i per sor­presa en el ter­ri­tori naci­o­nal d’un soci de l’OTAN com ells no era pre­ci­sa­ment una idea feliç. La cúpula mili­tar britànica li havia donat garan­ties d’èxit, bo i que asse­gu­rava que l’ope­ració seria detec­tada per l’exèrcit holandès. Havien de cre­uar per sor­presa el canal de la Mànega amb llan­xes pneumàtiques infla­bles i després, a través dels canals holan­de­sos, arri­bar fins a la ciu­tat de Lei­den, on hi havia un magat­zem de vacu­nes Astra­Ze­neca con­tra la covid-19, que els dos països dis­cu­tien de qui eren. Boris John­son con­si­de­rava que la nego­ci­ació s’allar­gava massa i que els holan­de­sos tenien segres­ta­des cinc mili­ons de dosis que ell neces­si­tava. Sem­bla que per una vegada les legi­ons d’asses­sors que envol­ten el poder van ser­vir per a alguna cosa.