I ara a Àustria!

A començaments del mes de setem­bre varen ser els estats fede­rats ale­manys de Turíngia i Saxònia. Aquest cap de set­mana pas­sat ha sigut Àustria. La ima­ginària línia Magi­not de l’esquerra euro­pea feta de cor­dons sani­ta­ris amb la pre­tensió de bar­rar el pas a les ultra­dre­tes i les dre­tes extre­mes, es mos­tra tan ine­ficaç com ine­ficaç es va mos­trar el 1940 la línia Magi­not fran­cesa, con­ce­buda per atu­rar la invasió ale­ma­nya. Gràcies a la ciu­ta­da­nia, que esca­nya però no ofega a l’hora de votar, una vegada més l’èxit elec­to­ral de la ultra­dreta arriba en forma d’amarga victòria, perquè no podran gover­nar en soli­tari i perquè és molt difícil que tro­bin ali­ats per tan­car coa­li­ci­ons de govern. Les pre­gun­tes són dues. La pri­mera: fins quan ani­ran gua­nyant però no podran gover­nar? La segona: desprès d’Itàlia, França, Turíngia, Saxònia i Àustria, qui­nes altres comu­ni­tats venen? Les res­pos­tes són clares. Si els par­tits con­ven­ci­o­nals de la dreta i de l’esquerra no fan via a can­viar estratègies i dis­curs, la ultra­dreta i les dre­tes extre­mes gover­na­ran ben aviat (d’aquí a 8, 10 o 12 anys) a la majo­ria de democràcies occi­den­tals. L’estratègia del cordó per atu­rar-los és fallida. Què va fer Vox el 2023 quan l’ofe­ga­ven finan­ce­ra­ment per les muni­ci­pals, les autonòmiques i les gene­rals? Fer un crèdit de nou mili­ons d’euros amb un banc de l’Hon­gria d’Orbán. I va arren­car a córrer davant els nas­sos dels amics de l’esquerra papa­na­tes i el cordó!