Què ens passa?

Tenim un pro­blema amb el patri­moni cul­tu­ral. I ara no parlo a nivell legis­la­tiu. El pro­blema més gros el tenim com a soci­e­tat quan no som capaços d’enten­dre que dona valor a les nos­tres vides. Tenim un pro­blema quan a un arqui­tecte li encar­re­guen la reforma d’una cape­lla amb ele­ments artístics de Subi­rachs i la des­tru­eix per fer-hi els vàters d’un geriàtric. Tenim un pro­blema quan una comu­ni­tat de veïns no per­cep que un mural de Gui­no­vart sin­gu­la­ritza el vestíbul de la seva finca, i dona via lliure als pale­tes per des­tros­sar-lo. I tenim un pro­blema amb la memòria per­so­nal i col·lec­tiva que pre­ser­ven tants i tants arxius desats a les gol­fes. D’aquest n’acaba de trans­cen­dir un cas ben trist: un fons de finals del XIX i prin­cipi del XX for­mat per dese­nes de foto­gra­fies (inclosa una d’inèdita de la Sagrada Família que podria ser la més antiga) i car­tes tra­ves­sa­des de fets històrics, pro­pi­e­tat de la família de pas­tis­sers Coll­boni de Palamós, que va venir d’un pèl que no acabés a la brossa. El 2023 van tan­car la botiga i el nou pro­pi­e­tari del local es va tro­bar a dins el tre­sor, que segui­da­ment va entrar en el mer­cat d’anti­gui­tats. Final­ment, ahir es va sub­has­tar i l’ha com­prat la Gene­ra­li­tat (l’arxiu per­so­nal) i un col·lec­ci­o­nista par­ti­cu­lar (l’àlbum on hi ha la foto­gra­fia de la Sagrada Família). Però què ens passa?