Opinió

Keep calm

I no passarà res

Pot­ser perquè no ens atre­vim a dir-ho nosal­tres, és com si l’uni­vers volgués dir-ho ell. El cas és que, arran d’una acu­mu­lació de fets recents, s’ha for­mat un ull de cicló que revela el poder abso­lut de l’Estat enfront d’un ciu­tadà cada vegada més des­posseït de sobi­ra­nia i força trans­for­ma­dora. Qua­tre dies després que el Tri­bu­nal de Justícia de la Unió Euro­pea con­culqués el valor democràtic dels 430.000 vots que va obte­nir Toni Comín per ser euro­di­pu­tat, el Tri­bu­nal Suprem espa­nyol va rati­fi­car que no apli­ca­ria la llei d’amnis­tia als con­dem­nats de l’1-O acu­sats pel delicte de mal­ver­sació. En totes dues sentències pre­val un todo por la patria de manual en què la raó d’estat liquida d’un sol tret la democràcia, la justícia i el poder polític. Entre­mig, el rei Joan Car­les I va sor­tir a defen­sar la publi­cació de les seves memòries: “Tinc la impressió que em roben el relat de la meva pròpia història.” Dir això en un país en què el sumari del cop d’estat del 23-F de 1981 no pot ser des­clas­si­fi­cat i per tant no ha tin­gut efec­tes en el món con­seqüent que tota democràcia exi­gi­ria, no deixa de ser una expressió més del femer de cul­tura i praxi política en què ens tro­bem. Més. Després que el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal hagi rebut­jat adme­tre a tràmit el recurs que fami­li­ars de les vícti­mes dels atemp­tats del 17-A van pre­sen­tar perquè es revisés la sentència de l’Audi­en­cia Naci­o­nal, la Guàrdia Civil sol·licita la des­trucció de pro­ves acu­mu­la­des sobre aquest cas. Pablo Hasél i els joves d’Alt­sasu. La ics mai (auto)rebut­jada dels GAL. Julian Assange. Les tor­tu­res als inde­pen­den­tis­tes detin­guts en l’ope­ració Garzón del 1992. La inha­bi­li­tació a efec­tes pràctics dels polítics inde­pen­den­tis­tes espi­ats per l’Estat (cas Pega­sus)... Una ciu­ta­da­nia anes­te­si­ada i uns mit­jans de comu­ni­cació en funció de che­er­le­a­ders dels poders. En parau­les d’António Guter­res, secre­tari gene­ral de la ONU: “Els estats poden asso­lar soci­e­tats sen­ce­res o igno­rar el benes­tar del seu propi poble. I no pas­sarà res!”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.