Som 10 milions
No estan grillats
Oberta una granja de grills a Osona que converteix els insectes que cria en farina per a consum humà
Quan les patates es grillen deixen de ser aliments valorats. Qui sap si d’aquí va néixer l’expressió “està grillat” o “s’ha guillat”, que descriu algú que ha perdut el seny o que no hi és tot. Però no és de tubercles ni d’hortalisses que tracta aquest article. Els grills que m’interessen són els milions d’insectes ortòpters que una granja oberta al municipi de Seva, a Osona, vol criar per convertir-los en farina sense gluten que es comercialitzarà per al consum humà. No és cap idea esbojarrada. Tres emprenedors estan ben il·lusionats en aquest projecte insòlit, convençuts dels seus beneficis per a la salut i per al medi ambient.
Tot va començar després del confinament de la pandèmia. En Bernat Monter, de família de carnissers, i la seva parella, Juliana Villasante, experta en nutrició, van viatjar a Mèxic a visitar la família d’ella. En terres mexicanes, en Bernat es va negar a tastar el chapulín, el nom allà del grill fregit. L’angúnia inicial es va capgirar en prendre consciència de les bones propietats que tenen aquests animalons per a l’alimentació. La seva ingesta supleix els dèficits de vitamina B12 o de proteïnes que suposa el baix consum de carn, una tendència actual que s’explica pels nous hàbits de dietes més vegetals o saludables. Són, a més, una ramaderia sostenible pel poc impacte d’una explotació així.
Quan la Unió Europea va legalitzar el processat d’insectes, en Bernat, la Juliana i en Francesc Picornell van posar fil a l’agulla. Fets els estudis de mercat, van constituir l’empresa, van ser a Alimentària i van trobar els inversors capitalistes. Fa poc han obert la planta pilot de GrillCo a Sant Miquel de Balenyà (Seva) amb 320 metres quadrats de granja i 250 d’obradors. És una nau que ho engloba tot; des dels ous a les incubadores fins a la farina. El grill hi neix, creix, es reprodueix, mor i esdevé la farina empaquetada, a punt per vendre.
Per tenir la primera colònia i evitar l’endogàmia, van creuar grills autòctons amb altres de Txèquia. Els descendents d’aquells exemplars ja s’estan multiplicant amb l’objectiu d’arribar a 15 milions de grills que a ple rendiment es distribuiran en més de 500 caixes. Calculen que produiran una tona de farina mensual a partir del maig. Ara, tenen les primeres mostres i ben aviat comercialitzaran el producte.
La farina serveix per a batuts, iogurts, arrebossats, pastissos, pizzes, el que sigui; dolç o salat. En Francesc reconeix la “barrera psicològica” que causen els insectes i en Bernat admet un cert “rebuig cultural” al principi. “Els nostres amics deien que estem grillats, però ara que han tastat un pastís d’Oreo amb la farina ho veuen diferent”, apunta en Bernat.
Els tres empresaris van xalar molt amb l’obra de teatre Fairfly, de La Calòrica. El guió de la comèdia és una història semblant. Ells, però, no són ficció. Dono fe que el negoci no és cap olla de grills i que, fins i tot, vetllen pel benestar animal. Per això, quan vaig fer-los una visita, cap grill rondinava. No hi vaig sentir cap ric-ric.