La menopausa: una nova veta de mercat

Miro en les pàgines d’eco­no­mia d’un diari gene­ra­lista tot el que és capaç de con­su­mir una senyora a par­tir dels 45 anys. No són pàgines diri­gi­des al meu veri­ta­ble benes­tar, sinó al sec­tor econòmic que pot fer negoci amb la nos­tra meno­pausa. Les vícti­mes som les menopàusi­ques, cli­en­tes per­fec­tes si acon­se­guei­xen que esti­guem dele­ro­ses per no pas­sar calor, per no tenir les carns pen­jant, per no tenir arru­gues, per no supor­tar la redis­tri­bució abdo­mi­nal del greix. Nosal­tres, dones des­es­pe­ra­des i incau­tes, vícti­mes fàcils per caure en la trampa de viure aquesta etapa de la vida com si fos un tras­torn, una malal­tia, un error del calen­dari.

Lamento con­tra­dir-los. La mens­tru­ació per a mi sí que va ser un cal­vari: hemorràgies exa­ge­ra­des per a una mamífera humana que dura­ven un mínim de deu dies, anèmica per­duda i vivint cons­tant­ment amb la por de tacar o anar tacada. Sé que sem­bla de mal gust expli­car tot això, però només ho sem­bla perquè és una rea­li­tat massa pre­sent per viure amb la fei­nada d’elu­dir-la. No hi ha dubte: les dones en edat fèrtil mens­truen cada mes i s’ha de tenir en compte sem­pre, en cada situ­ació en què hi hagi homes i dones: per exem­ple, en el sub­mi­nis­tra­ment de com­pre­ses i tam­pons que no siguin tan cars, que esti­guin a l’abast de tot­hom. Pen­sar en el dis­seny dels lava­bos (hi pots tro­bar pre­ser­va­tius, però difícil­ment com­pre­ses), en els camps de refu­gi­ats i en tots els espais on hi hagi dones. Tenir en compte sem­pre les neces­si­tats de les dones cada mes; neces­si­tem homes que pen­sin en la regla i dones que no dei­xin de pen­sar-hi per ser fal­sa­ment més uni­ver­sals. Que aixe­qui la mà la dona que no hagi dit flui­xet i ver­go­nyosa a una altra dona: “Tens un Tam­pax?” I després s’ha dis­cul­pat perquè li ha arri­bat quan no tocava.

Jo soc més feliç que mai sense la regla: he recu­pe­rat un terç de la meva vida, deu de cada 30 dies, i he dei­xat de tenir unes migra­nyes atro­ces durant les quals només em con­so­lava ima­gi­nant la pos­si­bi­li­tat d’auto­de­ca­pi­tar-me.

Segons les pàgines d’eco­no­mia (que pen­sen que no lle­gi­rem les dones), 9,2 mili­ons de dones a l’Estat som menopàusi­ques, i si ens esfor­cem una mica podem tro­bar fins a 40 símpto­mes d’aquesta “malal­tia atroç”, però “malau­ra­da­ment” només un 4% de les dones uti­lit­zen teràpia hor­mo­nal. Per què deu ser? Pot­ser perquè les anti­gues pro­me­ses mèdiques no ens han posat sem­pre al cen­tre i han com­promès la nos­tra salut car­di­o­vas­cu­lar i la incidència amb el càncer? Sota la falsa moder­ni­tat que la meno­pausa ja no ha de ser un tabú, cal mos­trar el “gran pati­ment” que pro­voca i que la dona pugui rebre tota l’ajuda que cal­gui, pagant, és clar. Les empre­ses bus­quen teràpies per a una falsa malal­tia que és sim­ple­ment la lon­ge­vi­tat ovàrica, i que venen acom­pa­nya­des de pro­gra­mes gimnàstics, nutri­ci­o­nis­tes i psicòlegs, a més de mil nous apa­rells per, per exem­ple, mesu­rar la tem­pe­ra­tura cor­po­ral.

Per tant, menopàusi­ques del món, pre­pa­rem-nos per rebre un exèrcit d’espe­ci­a­lis­tes que ens diran que l’insomni, els can­vis d’ànim, l’aug­ment de pes, la sudo­ració, la falta de desig sexual, la seque­dat, els dolors a les arti­cu­la­ci­ons i 40 coses més són un pro­blema de salut greu que té una solució bo i pagant. Tru­ca­ran a la nos­tra porta un exèrcit de vene­dors de pro­duc­tes perquè som un sec­tor que gas­tem en salut i benes­tar un 30% més que les dones en edat fèrtil. Som una enorme i nova opor­tu­ni­tat de negoci i per això les empre­ses aug­men­ten la seva inversió un 22% per medi­ca­lit­zar la meno­pausa.

Estic amb el Dr. Joan-Ramon Laporte no només perquè és un dels pocs met­ges que denun­cien la hiper­me­di­cació com a forma poc ètica de negoci, sinó perquè jo també soc espe­ci­a­lista en la meva pròpia vida: la meno­pausa no és una malal­tia, és una etapa vital. I per què ningú ens explica les mera­ve­lles d’aquesta nova etapa? Sere­ni­tat, esta­bi­li­tat emo­ci­o­nal, gaudi i savi­esa cor­po­ral i vital. Mai havia estat tan feliç ni m’havia sen­tit tan jo mateixa com ara!

Envio aquest arti­cle a una de les direc­to­res adjun­tes del diari. Em comenta que la meno­pausa no és una malal­tia, però sí un tema que Salut ha de tenir ben pre­sent per aten­dre aquesta etapa vital. Tota la raó. La meva ginecòloga també em comenta la pressió que tenen mol­tes dones per com­plir sexu­al­ment a còpia de medi­cació, lubri­cants i hor­mo­nes i que vol­dria que les noves gene­ra­ci­ons no facin mai res que no desit­gin per culpa de la pressió social i cul­tu­ral. Així cons­truïm les dones el conei­xe­ment, de manera molt dife­rent d’una junta d’acci­o­nis­tes que veuen en nosal­tres un sec­tor poten­ci­al­ment molt bene­ficiós.