‘On la ciutat canvia de nom’

Francesc Candel Tortajada és un dels noms il·lustres del nostre país, però convé recordar-lo perquè va morir fa disset anys, i les noves generacions segurament no recorden la gran feina que va fer com a escriptor, periodista i polític a casa nostra. Paco Candel, com se’l va conèixer, havia nascut a Cases Altes, al Racó d’Ademús (1925), i des d’aquest poble valencià la família es va traslladar, quan ell tenia dos anys, a Barcelona, on va viure a les barraques de Montjuïc abans de traslladar-se al carrer d’Ulldecona de les cases barates de Can Tunis, allà on la ciutat canvia el seu nom. Candel va estudiar al grup Sant Raimon de Penyafort i es va acabar de formar de manera autodidacta. Va fer classes de català amb Joan Triadú i ben aviat, després d’una etapa en què va voler ser pintor i va treballar de ceramista, mecànic, decorador, dissenyador de bijuteria i comptable, va començar a publicar llibres i reportatges inspirats molts d’ells en la seva experiència personal. Va ser un autor prolífic, amb més de cinquanta llibres publicats: novel·les, contes, assajos i sobretot reportatges periodístics. De la seva llarga trajectòria destaca el que va publicar a Destino, Serra d’or i sobretot als diaris Tele/eXpres i Avui.

Va viure en un barri treballador tota la vida i les seves inquietuds van estar lligades sempre al moviment veïnal. Se’l recorda per la seva obra de 1964 Los otros catalanes, un estudi sociològic i periodístic sobre els immigrants. Va ser un escriptor valent que va patir innombrables processos judicials, que va ser perseguit per la censura i que va rebre amenaces. Les primeres, després de publicar el seu primer gran èxit de vendes, Donde la ciudad cambia su nombre, de 1957, un títol que ara, 64 anys després, es publica en català. Ho fa l’editorial Llibres del Segle, en una magnífica traducció del periodista Gerard Bagué. Candel va ser bon amic de Manuel Costa-Pau, fundador de l’editorial i pare dels seus actuals directors. Llibres del Segle ja havia publicat Els que no poden seguir (1993), Petit món (1999) i El sant de la mare Margarita (2000).

Vaig conèixer Paco Candel quan va passar per Ràdio Girona per promocionar els seus llibres. Era molt conegut, però encara no havia participat en la transició, en què va ser senador per l’Entesa dels Catalans. També va ser regidor durant vuit anys pel PSUC a l’Hospitalet de Llobregat. Donde la ciudad cambia su nombre la va publicar Josep Janés, i l’escàndol va acompanyar el llibre, per les queixes de veïns que es van reconèixer al llibre, que va ser un èxit de vendes. Candel sempre va treballar per la integració dels immigrants a la societat i la cultura catalana, però va denunciar el barraquisme i els drets més bàsics. Va intentar fer de pont entre dues societat que es donaven l’esquena i va ser reconegut per això. Va rebre la Creu de Sant Jordi (1983), el Premi d’Honor Lluís Carulla (1997), la Medalla d’Or de la Generalitat (2003) i la Medalla d’Honor de Barcelona (2004), entre moltes altres distincions. La novel·la ara traduïda al català manté el seu vigor. És una crònica fresca, divertida, però amb una gran càrrega social en què, amb mala llet i sarcasme, l’autor relata la vida a Can Tunis.