De set en set
El futur de la Casa Gomis
El cap de setmana vaig visitar la Casa Gomis, un dels espais expositius que formen part de la biennal Manifesta. És tot un luxe poder contemplar una reflexió sobre l’equilibri entre creixement i conservació en un indret que per si mateix ja concentra el debat entre aquests conceptes. A la Casa Gomis s’arriba vorejant l’aeroport, i l’entrada coincideix pràcticament amb la capçalera de la tercera pista. El soroll dels avions que s’enlairen és infernal, i sobta en un paratge tan natural com el que transcorre al marge del camí de Cal Minguet. El soroll queda apaivagat quan s’arriba a la casa, on es pot viure un salt al passat. Tot està tal com devia estar als anys seixanta: el mobiliari, els sofàs, els telèfons de baquelita. Només una enorme costella d’Adam aporta una nota de present en un recinte que és antic i modern alhora. La casa no està habitada ara i es conserva com un museu fidel del que va ser en el seu temps. Una casa d’estiueig de la família Gomis construïda en un paratge guanyat als aiguamolls i un refugi de la intel·lectualitat catalana dels anys seixanta i setanta. El pas de les dècades ha fet que hagi quedat a tocar de l’aeroport, i el seu futur és ara incert. Una eventual ampliació de la tercera pista la faria quedar, probablement, dins del recinte aeroportuari. S’ha parlat molt de l’impacte de l’ampliació del Prat sobre la llacuna de la Ricarda, però no pas sobre la casa. Es reconstruirà a l’exterior, com va passar amb la granja de la Ricarda, que va quedar afectada per la construcció de la tercera pista fa 20 anys? Per si de cas, aprofitin l’ocasió de visitar-la que dona Manifesta.