Sempre quedarà xiular

Les de Cabas­sers i Tar­ra­gona han sigut les pri­me­res, però no seran les últi­mes xiu­la­des al pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Sal­va­dor Illa. Està escrit. On hi hagi gent hi haurà xiu­lada. Al pre­si­dent del 155 la xiu­lada li va (i li anirà) en el càrrec i en el sou. Per fulls que giri! I més xiu­lada, segu­ra­ment, com més fulls giri! Està pre­vist així en els manu­als d’acció del govern i està pro­gra­mat així en els manu­als d’acció de l’opo­sició par­la­mentària i, sobre­tot, està escrit així en el full de ruta de l’opo­sició inde­pen­den­tista civil. Com al món hi ha tant de Rick Blaine (Humph­rey Bogart) i tanta Ilsa Lund (Ingrid Berg­man) a qui sem­pre ens que­darà París, també hi ha cen­te­nars de milers d’inde­pen­den­tis­tes als quals sem­pre ens que­darà el xiu­let. Al procés (o com en vul­gueu dir) li passa com a l’ener­gia. Ho va for­mu­lar el físic anglès James Pres­cott Joule i ens en vàrem fer devots en el bat­xi­lle­rat. L’ener­gia ni es crea ni es des­tru­eix, es trans­forma. El procés ni el des­tru­eix el 155. Ni el des­tru­eix la seducció orde­nada per l’Íbex i exe­cu­tada per Sánchez. Ni el des­trui­ran els fulls que acon­se­gueixi girar Sal­va­dor Illa. Men­tre per­sis­teixi l’actual ordre de coses, el xiu­let es mos­trarà com un refugi segur del procés. I xiu­larà. Xiu­larà molt, bo i que xiu­lets d’ase (i qui diu d’ase diu de diri­gent estat d’ERC) no arri­bin al cel i pugin a ama­gar-se a Mont­ser­rat. Xiu­larà molt, bo i que sigui Illa qui es regali amb la il·lusió i la fal·làcia de la pluja de mili­ons al Par­la­ment.