Embolicats

Veient el debat de política gene­ral del Par­la­ment, t’ado­nes que el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Sal­va­dor Illa, ho té rela­ti­va­ment fàcil. Bàsica­ment perquè els dos grups que li podrien com­pli­car la vida par­la­mentària­ment estan per altres coses, almenys de moment. Esquerra està immersa en una guerra interna fra­tri­cida per veure qui ha d’aga­far les reg­nes del par­tit. Al final, engresca més veure quina estruc­tura B tenien, qui la pro­mo­via i com es des­qua­li­fi­quen entre ells. Més que saber si collen al Par­la­ment. És el que té l’interi­ni­tat. Junts tam­poc és que esti­gui molt millor, amb un líder que, malau­ra­da­ment, està a l’exili i sense una cara potent en el dia de la política que faci de con­trapès a la pre­sidència soci­a­lista.

Illa pot estar tran­quil, perquè per molt que la dialèctica i acu­sa­ci­ons puguin ser més o menys dures, entre ells dos no li faran cap pinça que li posi pals a les rodes. No tenen cap sin­to­nia. Les des­a­vi­nen­ces entre els dos par­tits inde­pen­den­tis­tes es van ges­tar amb la supo­sada bara­lla entre Puig­de­mont i Jun­que­ras i van tenir el zenit amb la sor­tida de Junts del govern d’Ara­gonès. Avui, a ERC, li surt més a compte pac­tar deter­mi­nats temes amb els soci­a­lis­tes que anar de bra­cet de Junts. I això deixa els de Puig­de­mont amb un marge d’influència molt limi­tat per tei­xir ali­an­ces. I, men­tres­tant, Illa pot res­pi­rar tran­quil refi­ant-se dels que el van inves­tir pre­si­dent per tirar enda­vant, sobre­tot, temes de caire social. No és casual que anunciï 50.000 habi­tat­ges públics des d’ara fins al 2030, amb una inversió de 4.400 mili­ons durant la legis­la­tura. Les difi­cul­tats de la població, en espe­cial de la gent jove, per acce­dir a un habi­tatge pels preus de llo­guer desor­bi­tats són un mal major en la soci­e­tat d’avui. Caldrà veure la fórmula amb què s’apli­carà aquest pla, quin pes hi té el sec­tor publi­co­pri­vat i si seran habi­tat­ges pro­te­gits o de llo­guer social. Però men­tre l’inde­pen­den­tisme està envi­tri­co­llat en els seus assump­tes, Illa ha fet el pri­mer gran anunci de la legis­la­tura. Ara el que cal és temps i vet­llar perquè no quedi en foc d’ence­nalls. I quan uns i altres s’acla­rei­xin, hi han de poder dir mol­tes coses.