Opinió

Som 10 milions

La música torna a sonar al Big Ben

La discoteca acaba de fer un ‘ho tornarem a fer’ de llibre. Malgrat tot, hi ha ganes de festa

La discoteca Big Ben de Golmés és més que una institució a les terres de Ponent: és el temple on diverses generacions de ponentins van conèixer el cel i el pecat. És una bella i dolorosa cicatriu de joventut. Una marca indeleble que ha quedat incrustada en la identitat col·lectiva de les terres de Lleida. I, com tots els temples memorables de les mitologies extingides, fins i tot mentre ha estat tancat i abandonat la seva poderosa presència a l’entrada de Mollerussa encara feia tremolar el cor, encongia l’ànima i imposava en el vianant un silenci devot pels records que havien quedat atrapats dins d’aquelles parets.

Fins dissabte passat. La discoteca va reobrir aquest 5 d’octubre, més d’una dècada després d’haver tancat. La festa va reunir un públic nombrós i heterogeni: antics vampirs de la nit dels vuitanta que tornaven a les pistes de ball amb l’alegria i les marques de guerra de qui torna d’una batalla cruenta amb el pas del temps, al costat de noves generacions, encuriosides per la llegenda i plenament motivades per alimentar el seu banc d’experiències i els seus comptes d’Instagram amb aquella fusió de gintònics, llums, decibels i mirades còmplices.

Per a qui no conegui el Big Ben, la discoteca, inaugurada l’any 1976, es va convertir en el gran centre d’oci de les terres de Lleida fins a meitat dels noranta. Va ser el punt de trobada interclassista de joves de pobles i ciutats dispersos al llarg de més de trenta-cinc anys, i va ser l’origen (i a vegades la fi) de moltes parelles de procedència municipal i social diversa: al Big Ben no s’hi anava a ballar o a lligar, sinó a cohesionar el territori. En els seus moments estel·lars, els làsers fluorescents de la discoteca atreien jovent del Camp de Tarragona, la Catalunya Central i la Franja, i es convertia a les nits en una petita i densa Las Vegas amb capacitat per atendre cinc mil noctàmbuls

La tirada que va agafar l’oci nocturn de la ciutat de Lleida i un canvi en els hàbits dels joves la va anar apagant a poc a poc, i va subsistir durant uns quants anys centrant-se en el negoci adjunt de restaurant de casaments i batejos. Fins que el 2015, i després d’uns intents previs de reactivar la discoteca apel·lant a la nostàlgia, el complex va tancar els llums i va recollir els altaveus.

Ara, uns nous propietaris s’han proposat reflotar el negoci amb un projecte que preveu una obertura gradual de la discoteca (de moment, tornarà a obrir el 31 d’octubre, el 9 de novembre i els dies 5, 7 i 25 de desembre), mentre que cap a Cap d’Any podria posar-se en marxa el restaurant i les veles exteriors per a la celebració d’esdeveniments.

A vegades, quan tot sembla acabat, algú engega l’equip de so i la música torna a sonar. El Big Ben acaba de fer un ho tornarem a fer de llibre. Diguin el que diguin, aquest país té ganes de festa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.