Vacances trampa
La teoria s’aguanta sobre paper, però la realitat sempre té els seus matisos
Relaxar-se, desconnectar i carregar piles. Se’n diuen vacances i tot i que per a la majoria queden ja una mica lluny, n’hi ha que les hem fet fa poc. Això m’ha portat a recuperar una vivència que s’acostuma a reproduir quan s’acosten uns dies de parar. La teoria s’aguanta sobre paper, però la realitat sempre té els seus matisos, i cada vegada més les vacances comporten pagar un peatge que em sembla que hauríem d’aconseguir abolir. Tancar projectes, avançar feina i treballar hores extres per assegurar-nos que una setmana de descans no representarà un daltabaix per a ningú. Una setmana, eh, estem parlant d’una setmana! La sensació de pressa i estrès ens acompanya fins l’últim moment, acabant-nos de xuclar les poques energies que ens queden just abans de començar el que hauria de ser un descans merescut. I l’huracà segueix a la tornada. Després de les vacances, ens esperen muntanyes de correus electrònics, feina acumulada i tasques que ningú ha pogut cobrir mentre estàvem fora. Les presses del dia a dia agafen embranzida, i el que hauria de ser un retorn tranquil es converteix en una lluita contra el rellotge per posar-nos al dia. Al dia de qui i de què? Del ritme frenètic amb el qual vivim i treballem diàriament. L’exigència constant, la sobrecàrrega de tasques i la manca de temps per respirar ens porten a un estat de tensió permanent. Una situació que no només és perjudicial per a la nostra salut mental, sinó també per a la qualitat de la nostra feina. Les presses continuades ens fan cometre errors, prendre decisions menys encertades i prestar menys atenció a detalls que en altres circumstàncies hauríem resolt amb més cura. I aquesta realitat no és una conseqüència directa del dret a fer vacances, sinó un reflex de l’estil de vida que portem, on tot ha de ser per ahir i cal produir sense aturador. L’eficiència, sovint mal entesa, preval sobre el benestar personal. I això, com ho aturem? Podem trampejar la passió per la nostra feina amb un equilibri que no ens faci perdre la salut? Suposo que ens cal aprendre a gestionar millor els nostres ritmes de treball durant tot l’any, i això passa per saber desconnectar de veritat, per delegar tasques de manera eficaç i reconèixer que no podem fer-ho tot a la vegada. Però qui ens compra el discurs si ni nosaltres mateixes som capaces de veure com portar-lo a la pràctica?
