La burocràcia mata

La burocràcia és punyetera, perquè ja diuen que la burocràcia es crea, creix i mai mor. Per tant, la proposta de desburocratitzar l’administració catalana que es proposa el govern, si va de debò, no li serà gens fàcil. Fixin-se en un detall: per revertir allò de la “cita prèvia”, un fet tan petit, costa Déu i ajuda quan ja s’hauria d’haver acabat automàticament així que vam superar la pandèmia. També aquesta butlla del treball a distància o el teletreball, suprimint el presencial, és una altra distorsió de l’administració que de moment segueix. Sospito que no tardarem gaire a sentir queixes dels sindicats de funcionaris per no abolir el teletreball. Ara sembla que el govern Illa va de veritat i es vol posar mans a l’obra. És clar que els talls de carreteres pels tractors dels pagesos queixant-se de la insuportable burocràcia deu haver despertat aquest interès governamental. Però sigui com sigui, sigui benvingut.

L’administració catalana pateix el pecat original que quan es van fer els traspassos es va replicar mimèticament l’administració espanyola, que ja era molt pesada i feixuga. I, com he dit abans, la burocràcia té tendència a créixer, i hem fet una barreja superposant la burocràcia catalana i l’heretada. El creixement sostingut d’aquests anys ens ha portat on som.

Els que es dediquen a maximitzar l’eficiència i la productivitat de les grans empreses saben que un dels punts clau és la gestió de la burocràcia, i per tenir-la controlada saben que és imprescindible que tots els departaments que són necessaris tinguin els empleats justos i l’espai just. Perquè passa una cosa curiosa, i és que si un departament, pel volum de feina, requereix un nombre concret de treballadors i n’hi posen més, en molt poc temps aquest excedent s’haurà creat treball que la majoria de les vegades serà repetitiu i irrellevant o, el que és pitjor, suprimible, i que al final deteriora la productivitat. En aquests casos el que normalment fan els consultors és apartar aquest excedent per evitar la “reproducció”. En l’administració és molt difícil, gairebé impossible. Un exemple visual que vostès mateixos poden observar cada dia és el que ha passat en les grans companyies i en la banca. El procés ha estat: a més ordinadors, menys personal i menys papers. I si van a qualsevol departament de l’administració el veuran ple d’ordinadors, ple de personal i ple de papers.

El problema original de l’administració antiga és la permanent sospita vers l’administrat. No hi ha tracte de confiança. Els controls excessius i a priori, molt sovint són una barrera al creixement i la productivitat pels continus papers, declaracions i informes que s’han d’aportar i la manca d’agilitat a resoldre-ho. Que s’hagi d’estar mesos per tenir un permís d’obertura d’un negoci és desesperant i un cost addicional que penalitza qualsevol inversor i dificulta els emprenedors a l’hora de posar en marxa la seva idea. Això, que sembla tan fàcil de corregir i que una finestreta única podria ser una bona mesura, en política no sempre hi ha la valentia suficient per fer-ho realitat. Els interessos de cada administració i de cada departament i de cada funcionari són guardats i defensats amb força, amb un sentit ridícul de propietat que no té res a veure amb una voluntat de servei públic.

Desburocratitzar Catalunya no és un caprici ni tan sols una voluntat política, ja és una necessitat imprescindible i urgent per revertir la pèrdua de productivitat que com a país tenim de fa anys. I en aquest punt m’agradaria dir que la desburocratització és una responsabilitat nostra, del nostre govern i de les nostres administracions. No en podem culpar els altres. Raons de pes per aprofitar la proposta governamental.