De reüll
‘Algoritmocràcia’
Molts usuaris hem notat que al cercador Google li costa acceptar les preferències de cerca en català i destaca resultats en castellà sense manies. Ja pots configurar el sistema operatiu, el navegador i les preferències de cerca en català, que el senyor Google continua privilegiant la lengua del imperio (a LinkedIn, tampoc no hi ha versió en català). Diuen que és cosa dels algoritmes, de la mateixa manera que són els algoritmes els qui decideixen cap a quins continguts i mitjans dirigeixen el tràfic de clics i l’interès dels usuaris. L’excepció és el ChatGPT, que és capaç d’entendre, parlar i escriure en català de manera més que correcta. Però sigui com sigui, tot fa pensar que el món al qual ens encaminem serà més dominat per l’algoritmocràcia que no pas per la democràcia. De manera que un sol senyor –el senyor X, el senyor Facebook o el senyor Google– podrà influir de manera decisiva en l’opinió de la societat, els seus gustos, cultura i llengua, molt més que el poder democràtic. I aquí és on les llengües i cultures minoritzades correm un risc encara més gran. Els algoritmes crearan el mercat, sigui comercial o electoral. Ho veiem a les eleccions americanes i ens sembla una cosa llunyana, però és també la realitat que es va imposant a casa nostra. Per això Musk és tan important per a la campanya de Trump... i per això la victòria de Kamala Harris és tan necessària.