Vinga regar l’Orriols!

L’àvia Neus tenia una dita preferida per quan ens veia envalentits i ens notava accelerats contra aquells amb els quals discrepaves. “El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú”, ens repetia. És simple i seria eficient, però es practica poc, molt poc. El consell de l’àvia avui dia deu entrar en el marc del bonisme, el llirisme i d’altres ismes amb què es pretén desacreditar qui no viu la competitivitat a ultrança i no es vol doctorar en agressivitats. Hi ha tàctiques universals patentades per usar contra els que trobem lluny de la nostra manera de pensar que funcionen com un bumerang. Una de les més esteses s’ha usat contra els independentistes pels unionistes, per la dreta radical contra l’esquerra radical, per l’esquerra contra la dreta i per tots contra la ultradreta. Passa per cinc fases ben marcades. En la primera se’ls ignora i amaga, en la segona se’ls ridiculitza, en la tercera se’ls insulta, en la quarta se’ls acordona i en una cinquena, si cal i es pot, se’ls reprimeix. Des de l’executiu, el legislatiu i el judicial. Dijous els independentistes varen votar en contra (ERC i CUP) o es varen abstenir (Junts) de restituir la declaració d’independència del 2017. Fot-li, que és de Verges! Fot-li, que és de Reus! L’argument és que la proposta venia d’Aliança Catalana i que no es pot votar amb Aliança Catalana. És la llei del cordó sanitari, la fase quarta. Vinga regar l’Orriols! Després ens queixarem que creix esplendorosa!