Opinió

Turisme. ‘Barca-trip’

Si el burro-safari cobria les expectatives terrestres, el ‘barca-trip’ satisfeia els anhels marítims

Seguim amb les amenitats que oferia la feina de recepcionista d’un hotel costaner a principis dels 70. Si el burro-safari –que ja hem explicat– cobria les expectatives turístiques terrestres al sud dels Pirineus, el barca-trip satisfeia els anhels marítims. Aquest barca-trip que volem contar avui va ser molt popular al llarg de tota la costa catalana nord; el tiquet que veníem als animosos centreeuropeus i escandinaus oferia una sortida en barca que solia iniciar-se a mig matí, amb el retorn previst per a mitja tarda. El vehicle aquàtic era una teranyina, correntment usada per a la pesca d’encerclament –sardina, anxova...– i que ocasionalment, amb la coberta neta de caixes de peix i d’ormeigs, era destinada a l’entreteniment d’aquells entranyables estiuejants; l’activitat era estival i diürna –la pesca a l’encesa es practicava de nit– i era crematísticament profitosa i compatible amb atrapar peix blau.

Vint, trenta aspirants a l’aventura pujaven a l’embarcació, i el patró la conduïa cap a les anfractuositats pètries, de formes curioses, que al nord o al sud de la vila decoraven el litoral proper i que les imaginacions optimistes identificaven amb un gos, un cavall, una rata... Mentrestant, a bord, algun camàlic solia obsequiar la concurrència amb el bocadillo español con chorizo anunciat al tiquet. Desembarcats a certa caleta, ja hi havia un bastaix que anava preparant una diguem-ne paella sota d’un tenderol moblat amb taules i cadires sumàries; un escarràs preparava la sangria en un bidonet i un altre destapava les neveres de càmping per vendre cerveses. La parròquia es banyava i prenia el sol fins que, enllestits la sangria i l’arròs publicitats, se servien, l’una en gots i l’altre en plats, tot de plàstic. Llavors uns gitanos arribats per terra i armats amb guitarra i faralaes, interpretaven uns cants i uns balls que deixaven estupefactes els nòrdics, a hores d’ara envermellits com un roger i amb dificultats per mantenir la verticalitat. Enllestides les avideses visuals, auditives i gustatives, la pinareda propera acollia qui li urgís alguna peremptorietat escatològica o sensual... La tornada dels vacanciers era de mirades tèrboles i el magí satisfet d’haver tastat l’autèntic folklore espanyol.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.