Turisme. ‘Barca-trip’

Seguim amb les ame­ni­tats que ofe­ria la feina de recep­ci­o­nista d’un hotel cos­ta­ner a prin­ci­pis dels 70. Si el burro-safari –que ja hem expli­cat– cobria les expec­ta­ti­ves turísti­ques ter­res­tres al sud dels Piri­neus, el barca-trip satis­feia els anhels marítims. Aquest barca-trip que volem con­tar avui va ser molt popu­lar al llarg de tota la costa cata­lana nord; el tiquet que veníem als ani­mo­sos cen­tre­eu­ro­peus i escan­di­naus ofe­ria una sor­tida en barca que solia ini­ciar-se a mig matí, amb el retorn pre­vist per a mitja tarda. El vehi­cle aquàtic era una tera­nyina, cor­rent­ment usada per a la pesca d’encer­cla­ment –sar­dina, anxova...– i que oca­si­o­nal­ment, amb la coberta neta de cai­xes de peix i d’ormeigs, era des­ti­nada a l’entre­te­ni­ment d’aquells entra­nya­bles esti­ue­jants; l’acti­vi­tat era esti­val i diürna –la pesca a l’encesa es prac­ti­cava de nit– i era cre­matísti­ca­ment pro­fi­tosa i com­pa­ti­ble amb atra­par peix blau.

Vint, trenta aspi­rants a l’aven­tura puja­ven a l’embar­cació, i el patró la conduïa cap a les anfrac­tu­o­si­tats pètries, de for­mes curi­o­ses, que al nord o al sud de la vila deco­ra­ven el lito­ral pro­per i que les ima­gi­na­ci­ons opti­mis­tes iden­ti­fi­ca­ven amb un gos, un cavall, una rata... Men­tres­tant, a bord, algun camàlic solia obse­quiar la con­currència amb el boca­di­llo español con cho­rizo anun­ciat al tiquet. Desem­bar­cats a certa caleta, ja hi havia un bas­taix que anava pre­pa­rant una diguem-ne pae­lla sota d’un ten­de­rol moblat amb tau­les i cadi­res sumàries; un escarràs pre­pa­rava la san­gria en un bido­net i un altre des­ta­pava les neve­res de càmping per ven­dre cer­ve­ses. La parròquia es banyava i pre­nia el sol fins que, enlles­tits la san­gria i l’arròs publi­ci­tats, se ser­vien, l’una en gots i l’altre en plats, tot de plàstic. Lla­vors uns gita­nos arri­bats per terra i armats amb gui­tarra i fara­laes, inter­pre­ta­ven uns cants i uns balls que dei­xa­ven estu­pe­fac­tes els nòrdics, a hores d’ara enver­me­llits com un roger i amb difi­cul­tats per man­te­nir la ver­ti­ca­li­tat. Enlles­ti­des les avi­de­ses visu­als, audi­ti­ves i gus­ta­ti­ves, la pina­reda pro­pera aco­llia qui li urgís alguna peremp­to­ri­e­tat esca­tològica o sen­sual... La tor­nada dels vacan­ci­ers era de mira­des tèrbo­les i el magí satis­fet d’haver tas­tat l’autèntic folk­lore espa­nyol.