El voraviu
Són fems. No és fang
No en fem res, de mantenir obert el gran femer espanyol, però l’hi mantenim
De fang n’hi ha perquè ha plogut i perquè la política espanyola no camina sobre roca ni sobre sorra. Es mou per terrenys argilosos i l’argila amb aigua fa fang. Però allò que va preocupar tant a Sánchez fa uns mesos, i que el va portar a fer uns exercicis espirituals i a dir que es pensava si s’ho deixava, no és fang. Són fems. No és un fangar. És un femer. Un femer que redescobrim periòdicament, sempre que baixa l’atenció mediàtica sobre Catalunya i l’interès de les parts per rebotir-nos dels uns als altres. Des que Sánchez va engegar la lletania del fang que ho vàrem veure més com el femer que ha sigut tota la transició. Els darrers episodis no en deixen dubte. És clar que haurem de dilucidar què és cert i què és fals, què és UCO i què és caverna mediàtica, què s’ha fet amb el partit i què són corrupteles individuals. Però, com diria l’àvia Neus, no hi ha un pam de net. Ni a la dreta ni a l’esquerra de l’espanyolisme. La política és una cursa per veure a qui s’acaba veient com al rei dels corruptes. El PSOE tapa les seves essències recordant la Gürtel al PP, els 41 casos que volten jutjats i comissions d’investigació, i que M. Rajoy sí que va caure per la corrupció. I és cert. Però no és excusa. Fem llista del final de González o amb el nom de Roldán ja en fem prou? Preferiu Aznar i Acebes dient que la bomba al tren era ETA? És un gran femer, que fa anys que s’alimenta, i no en traiem res mantenint-lo obert, però l’hi mantenim.
