Adeu innocència

El descens de la natalitat, l’augment del teletreball i, per tant, una major flexibilitat per conciliar; l’ampliació dels permisos de maternitat i paternitat, uns avis cada cop més en forma per tenir cura dels nets les hores que calgui, la desaparició de places subvencionades, l’increment de costos pels preus disparats dels subministraments. Tot això va dur fa un parell d’anys les llavors nou escoles bressol privades de la ciutat de Girona a fer pinya per demanar suport a l’Ajuntament. Però no van aconseguir gaire res més que diàleg. Fa unes setmanes vam saber que s’ha tancat la històrica Querubí, la del llapis blau al carrer Bonastruc de Porta, després d’una trajectòria de més de quaranta anys. En els seus inicis hi havien anat els meus nebots grans. I la primera dècada d’aquest mil·lenni hi vaig passar unes quantes i molt bones estones amb els meus fills. Una part bonica d’amistats actuals, tant seves com meves, venen d’aquella època. Les circumstàncies canvien i aquest tancament és més que comprensible, però entristeix pensar que d’aquí a no res passarem per allà davant i en comptes de veure i sentir als balcons aquelles personetes menudes, amb la bata de minúsculs quadres taronges i blancs i el coll de goma blau marí, o el xandall taronja llampant, hi haurà pisos nous. Tot passa. Tot muta. Néixer, créixer, aprendre, morir, succeir. La nostàlgia ens constata que ens fem grans. També moltes altres coses, com ara el fet de tenir gairebé un any més que la flamant premi Nobel de literatura. Em va fer feliç aquest reconeixement a l’escriptora sud-coreana Han Kang, de qui fa uns pocs anys vaig llegir i gaudir la pertorbadora, metafòrica i premiada La vegetariana, en l’edició de l’ara també desapareguda editorial Rata Books. Aquesta novel·la, que la meva gairebé coetània va publicar el 2007, mentre jo entrava i sortia d’una escola bressol que ja no existeix, va tardar a ser reconeguda. Al principi no va ser gens compresa ni tolerada pels crítics literaris del seu país, perquè qüestiona hàbits masclistes intocables i critica la violència i la repressió del sistema. Amb una protagonista que, arran d’un somni, es nega a menjar carn, s’evoca el desig extrem d’escapar-se de l’estructura col·lectiva per assolir un estat d’absoluta puresa i innocència. Com els àngels. Com els querubins.