La confitura dels pots petits

De sobres coneguda la dita a la qual fa referència el títol, diré de seguida que ara i aquí el pot petit és el meu poble, Sant Feliu de Pallerols. I la confitura, només ara i aquí també, el reconeixement d’una feina feta pel nostre ajuntament, implicat en la millora ambiental del municipi encarregant feines a experts, i en la significació veïnal en accions que valoren i protegeixen els espais verds i el patrimoni natural. Així exactament ho va reconèixer i premiar amb el Flors d’Honor del 2024 el jurat de Viles Florides el divendres 11 d’aquest octubre, en la tretzena gala, celebrada a Blanes. Hi participaven pobles de tot Catalunya i Andorra i es van tenir en compte aquells que promouen una transformació de l’espai públic a partir d’espais verds urbans als seus carrers. No faré pas ara un inventari o una llista de les actuacions i/o transformacions dutes a terme al meu poble, entre altres raons perquè hi hauria el perill que algú pensés que ho feia per exalçar la feina i les virtuts d’algú en concret, tot i que he de dir que aquest “algú en concret” treballa i ha treballat molt pel poble, sovint en feines no gens públiques ni notòries, però indispensables i eficaces a diversos nivells: aigua, espais verds, camins i rutes, recuperació de patrimoni, fauna, flora, etc. I és que en un poble, tal com ens passa a tots a casa, sempre hi ha feina.

Quan, els anys 1998 i 1999, l’amic doctor Martí Boada i el seu equip van venir al poble a fer un pla estratègic integral de desenvolupament rural, una de les grans conclusions va ser que el més gran valor a tenir en compte en el futur immediat del poble era el turisme. Un turisme que (si ho puc dir així) calia que fos als antípodes del que hi ha a Platja d’Aro, a Calella de la Costa i a Lloret de Mar, per exemple. Segons l’estudi, el nostre havia de ser un turisme familiar, amic dels entorns naturals, de la vida plàcida i reposada, que es comuniqués molt i bé amb la gent del poble, i que l’estadant o turista fos com un vilatà més, amb l’avantatge però de viure-hi alguns dies de vacances. I bé: les actuacions premiades en aquesta tretzena gala van directament en el sentit assenyalat i aconsellat pel doctor Boada i el seu equip fa 25 anys. Als meus convilatans: laetare omnes.