Malcolm Gladwell

El The New York Times ha publicat una entrevista a Malcolm Gladwell 25 anys després d’escriure l’èxit de vendes El punt clau. Resulta que l’autor, un dels més citats del món gràcies a la seva teoria de les 10.000 hores –les que calen de pràctica per dominar una disciplina– o la de David i Goliat, ha publicat un nou llibre en què qüestiona les seves teories i defensa la necessitat de saber canviar d’opinió.

No és precisament la teoria de les 10.000 hores la que qüestiona, són d’altres que tenen a veure més amb com combatre el crim i que han estat mal interpretades i han tingut mals resultats. Però la veritat és que hi ha pocs teòrics que siguin capaços, malgrat que tots defensen sempre la capacitat de qüestionar les coses, de qüestionar-se a si mateixos. I sí, saber canviar d’opinió hauria de ser una norma.

És veritat, també, que en alguns àmbits de la vida és penalitzat canviar d’opinió. Per exemple, en la política. On es fa servir l’hemeroteca per posar en evidencia tot déu, malgrat que en molts casos no calgui cap mena d’hemeroteca perquè els canvis –digueu-li d’estratègia, digueu-li de coherència– són tan evidents que els votants els penalitzen. I no cal que anem gaire lluny a buscar-ne exemples. Sense moure’ns de la política, s’ha convertit en veritat absoluta la frase “cap independentista ha deixat de ser-ho”. Perdó? Jo espero que molts independentistes hagin deixat de ser-ho. Igual que ho espero al revés. Si no, ens hauríem convertit tots en uns talibans.

En fi, ara mateix, tenim el debat sobre el cartell dels 125 anys del Barça. Hi ha crítiques molt ferotges, però segur que molts acabaran canviant d’opinió a còpia de veure l’obra. I també passa al contrari. Al final, una cosa és la coherència i l’altra el dogma. Així que, sisplau, sí, siguem capaços de canviar d’opinió. Tot i que demà puc canviar d’opinió i defensar que no es pot canviar d’opinió amb tanta alegria.