Lletra petita
Martingales
“L’ús maldestre de les noves vies de comunicació per part dels partits pot ser efectiu, fins que la martingala els esclata a la cara i es converteix en un malson
Un gestor de comunicació d’un partit polític m’explicava com avui en dia és més rendible, en l’àmbit de difusió estratègica, apostar per les xarxes socials més que no pas pels mitjans de comunicació convencionals. Amb un mínim de tecnologia s’aconsegueix una edició audiovisual de qualitat que té la possibilitat d’arribar a centenars o milers de persones. A més –i això ho afegeixo jo– t’estalvies el sedàs dels professionals de la comunicació, sense que hi hagi aquest mínim de confrontació i fiscalització del missatge que es difon. Tots els partits polítics s’han abocat, doncs, a aquestes noves vies de comunicació, que et permeten connectar directament amb el votant assumint el control total del missatge. I ho fan a cara descoberta, sota les sigles de la formació política, però també de sotamà, a través de perfils falsos i amb estratègies tan rocambolesques com la de difamar el propi líder o partit, donant a entendre que ho promou el rival polític i, així, generar simpaties cap a un mateix. Surrealista però, en molts casos, efectiu. Sempre que la martingala no t’acabi esclatant a la cara. Que li ho diguin a ERC i a la seva campanya B, de vegades a través de xarxes i d’altres no. Llavors, de cop i volta, aquestes noves vies de comunicació que eren l’opció més directa i rendible per arribar al ciutadà, es converteixen en el teu pitjor malson. El risc de desviar-te cap a alternatives no sempre il·legals, però sí tramposes en la majoria de casos, et pot generar l’efecte contrari fins al punt que acabis ensenyant les vergonyes de manera pública i lamentablement ostentosa. Perquè les xarxes socials són tan llamineres i efectives com destructives i enganyoses. A parts iguals. I perquè mai es pot fintar definitivament la feina dels professionals de la comunicació, que, tot i que ara veuen com se’ls multipliquen les dificultats per arribar al fons de la qüestió, sempre l’acaben abastant. ERC és, ara mateix, l’exemple més llastimós. Però no ha estat el primer ni serà el darrer. Les martingales, a les xarxes o fora, s’han normalitzat.
