Històries d’interès animal

Entenc que costi creure que mirem de buscar res de metafòric, ni que hi hagi cap senyal a interpretar, en el fet que hàgim sabut d’una lloba encisadora a l’Empordà just ara que l’amic Jordi Sargatal és el secretari de Transició Ecològica del govern de la Generalitat. De fet ja fa més d’un any que la lloba volta per allà. Però a mi m’agrada pensar que sí, que hi ha algun enllaç. Fixeu-vos que la lloba ha fet el que s’espera d’ella. Ha depredat cabretes d’un ramat. No pas poques. Disset, en concret, segons el que expliquen les cròniques i en la mateixa veu del propietari. Però el que ha meravellat la concurrència i s’ha destacat en la majoria de titulars és com ho ha fet, la lloba. Uns han dit que “s’ha avingut” amb el gos que les vigilava. D’altres ho han interpretat com que “s’hi ha fet amic”, i els que han anat més enllà escriuen que “una lloba mata disset cabres a Cistella i sedueix el seu gos pastor”. “S’avé”, “es fa amic” i “sedueix”. Estranyes formes per a un depredador! El propietari del ramat no té dubte que és la lloba. La delata la tècnica, una precisa queixalada al coll. Tem que la cosa vagi a més i que el gos prenyi la lloba i es generi un problema afegit. El propietari es planteja, fins i tot, esterilitzar el gos. De moment Jordi Sargatal no ha obert boca, que jo sàpiga, però poden pujar-hi de peus que el que en podríem dir “històries d’interès animal” en seran moltes durant el seu mandat. Serà una de les coses que en traurem.