Històries d’interès animal

Entenc que costi creure que mirem de bus­car res de metafòric, ni que hi hagi cap senyal a inter­pre­tar, en el fet que hàgim sabut d’una lloba enci­sa­dora a l’Empordà just ara que l’amic Jordi Sar­ga­tal és el secre­tari de Tran­sició Ecològica del govern de la Gene­ra­li­tat. De fet ja fa més d’un any que la lloba volta per allà. Però a mi m’agrada pen­sar que sí, que hi ha algun enllaç. Fixeu-vos que la lloba ha fet el que s’espera d’ella. Ha depre­dat cabre­tes d’un ramat. No pas poques. Dis­set, en con­cret, segons el que expli­quen les cròniques i en la mateixa veu del pro­pi­e­tari. Però el que ha mera­ve­llat la con­currència i s’ha des­ta­cat en la majo­ria de titu­lars és com ho ha fet, la lloba. Uns han dit que “s’ha avin­gut” amb el gos que les vigi­lava. D’altres ho han inter­pre­tat com que “s’hi ha fet amic”, i els que han anat més enllà escri­uen que “una lloba mata dis­set cabres a Cis­te­lla i sedu­eix el seu gos pas­tor”. “S’avé”, “es fa amic” i “sedu­eix”. Estra­nyes for­mes per a un depre­da­dor! El pro­pi­e­tari del ramat no té dubte que és la lloba. La delata la tècnica, una pre­cisa quei­xa­lada al coll. Tem que la cosa vagi a més i que el gos pre­nyi la lloba i es generi un pro­blema afe­git. El pro­pi­e­tari es plan­teja, fins i tot, este­ri­lit­zar el gos. De moment Jordi Sar­ga­tal no ha obert boca, que jo sàpiga, però poden pujar-hi de peus que el que en podríem dir “històries d’interès ani­mal” en seran mol­tes durant el seu man­dat. Serà una de les coses que en trau­rem.