L’espectacle de la ciència televisiva
La impressió és que després de 25 anys d’investi- gacions, no tenien un resultat satisfactori. Però havien d’adinerar la feina.
Quin desori! Es tornen bojos. Què s’han pensat, aquests de TVE, que ho poden dir tot? Sense mirar prim? A una hora tan vistent? Aquest Regis Francisco López que ha dirigit el documental, qui és? D’on ha sortit? I mira que es veia venir. Quan es potinegen coses importants no en pot sortir res de bo. I aquest doctor José Antonio Lorente, catedràtic de medicina legal i forense de la Universitat de Granada, per què s’embolica d’aquesta manera? Déu meu, on anirem a parar? Ara resulta que poden sortir a la televisió pública espanyola i proclamar que, ben mirat, el descobridor d’Amèrica era jueu i de València. Sí, home. I què més?
I s’ha de reconèixer que el programa estava ben treballat, fent-nos patir, deixant que coneguéssim els defensors de les diferents teories: que si era de Galícia, que si de Castella, que si de Portugal, que si de... I després els deien que no, que l’ADN no coincidia. Perquè, si no ho vàreu veure, tot anava de l’ADN. Resulta que primer van assegurar-se que les restes d’en Colom enterrades a Sevilla eren seves. Ho van confirmar comparant-les amb les del seu fill. I sí, el descobridor és a Sevilla, en molt mal estat, però hi és. Llavors el doctor Lorente va pensar: “I si ho aprofito per mirar d’on era aquest gran home?” I va anar comparant adeenes. No era de Portugal, ni de Galícia, ni de Castella, ni mallorquí, ni basc-navarrès... D’on seria doncs? Només els quedava una teoria: la de l’arquitecte Francesc Albadaner. I què diu aquest home? Doncs que en Colom podria ser un jueu de València. Doncs, apa, jueu de València. Van mirar l’ADN? No. Van revisar la teoria catalana d’en Bilbeny? No. Van acarar l’ADN de l’almirall amb el dels milers de Coloms de Catalunya, València i Mallorca que havien recollit? No. Decideixen això: jueu valencià. Per eliminació.
La impressió que va fer és que després de 25 anys d’investigacions, no tenien un resultat satisfactori. Però havien d’adinerar la feina. Es va fer un documental espectacle amb el que tenien. No van publicar res a les revistes científiques, que potser haurien exigit més. Ja en tenien prou: en Colom no era ben bé genovès i no era ben bé català (que és el que temien). I a TVE, sense manies.
