Es deia Samuel

Hi ha experts que ofereixen un consell curiós per ajudar una criatura a fer front a l’assetjament escolar. Es tracta de fer-li entendre que ha de pensar que els insults que rep són paneroles. Així, de la mateixa manera que no acceptaries que algú en donés una panerola, també pots rebutjar l’insult ignorant-lo i fent que se’l quedin els que l’han dit. Potser sí que és una bona eina que pot ajudar les nenes i els nens i fer que reaccionin amb indiferència per descol·locar els assetjadors. I com més recursos tinguin les possibles víctimes, molt millor. No dubto que funcioni amb la mainada, perquè de petits encara som prou modulables.

Però a edats més avançades em xerrica que es tregui a un insult el valor negatiu que té, perquè precisament aquest tipus de paraules són les que el vent menys s’emporta. El pas de l’insult a l’acció pot ser una línia tan fina que qualsevol tipus de menyspreu, encara que només sigui verbalitzat, s’ha de tallar en sec. Segur que els acusats d’haver matat d’una pallissa Samuel Luiz al Passeig Marítim de la Corunya l’estiu del 2021 no van començar d’un dia per l’altre a fer servir la paraula maricón com un insult. La devien sentir de petits, la devien repetir moltes vegades i al final es va traduir en cops i puntades de peu contra un noi que es van trobar pel carrer. Va ser un linxament, un assassinat homòfob amb totes les lletres. Aquesta setmana continua el judici contra els adults acusats. Dos menors ja han estat condemnats a tres anys d’internament pels fets. Els discursos d’odi calen entre els joves, els utilitzen alguns polítics, es reprodueixen a les xarxes... I els discursos d’odi acaben en crims d’odi. A Samuel el van agafar pel coll, el van tirar a terra, li van colpejar la boca, el nas, les orelles i va rebre un cop de 10 centímetres al crani. Treballava d’infermer i havia sortit de nit amb unes amigues aprofitant que s’havien aixecat les restriccions per la covid. Tenia 24 anys, la vida per endavant. El van matar a crits de “maricón de mierda”.